Efecte solc en coches
El efecte solc en coches és el cas específic del efecte solc en el que l'aire que entra entre el vehícul i la carretera aumenta la seua velocitat quan l'espai entre les dos superfícies disminuïx; per lo tant, disminuïx la pressió eixercida pel decorregut en sí en les seues superfícies (depressió).
Este efecte pot ser explotat per a aumentar la càrrega aerodinàmica que espenta la part inferior dels coches cap a avall en una gran part gràcies a la fricció generada pels neumàtics; d'esta manera s'obté una major càrrega aerodinàmica sense tindre que utilisar atres apèndixs spoilers, causant resistència. L'efecte solc permet aixina un millor agarre i la fricció vigor entre les parts de contacte (com a neumàtics de vehículs).
Principi
En l'automovilisme es busca, al contrari que en aeronàutica, crear una zona d'alta pressió per damunt del vehícul i una de baixa pressió per davall. La diferència de pressions provoca una succió que "esclafa" al vehícul contra el sol anomenada càrrega aerodinàmica (downforce en anglés). Açò millora l'agarre, lo que es traduïx en la possibilitat de traçar curves a major velocitat.
Lo interessant de l'efecte solc és que aumenta considerablement l'esforç llímit de adherencia entre els neumàtics i el sol aerodinámicamente, sense aumentar la massa de l'automòvil, fent que l'agarre siga major a majors velocitats.
A sovint, l'aplicació del efecte solc en coches es relaciona en els monoplazas de Fòrmula 1 que varen córrer entre la segona mitat dels setanta i 1982, a pesar de que va ser dissenyat abans per a coches GT en el Campeonat CanAm, exactament el Garriga (número de série 2).[1]i el Pronello Huayra en Sport Prototip Argentí.[2]
Història
El Pronello Huayra Ford és un automòvil de competició argentí, dissenyat per Heriberto Pronello i originat per a la categoria "Sport Prototip Argentí". va desenrollar durant l'any 1968, debutant en dita categoria en Còrdova en l'any 1969[3] en mans de Carlos Reutemann i de Carlos Pascualini.[4]
Durant l'any 1968, es va realisar un model en escala 1/5, el qual va ser provat en la Fabrica Militar d'Avions (FMA). La mateixa disponia d'un túnel de vent amprat per la Força Aérea Argentina, demostrant la funcionalitat de l'efecte solc a eixa escala.[5] En l'any 2023, l'unitat # del Pronello Huayra va ser invitada al Goodwood Festival Of Speed. Durant el seu estadía en Anglaterra, esta unitat va ser duta al de Catesby a on se li realizóun anàlisis aerodinàmic complet, portat a terme per l'ingenier i professor argentí Sergio Rinland.[6][2]
“Sempre pensem que tenia efecte solc… Quan Heriberto ho va provar en l'Universitat Nacional de Còrdova va comprovar la seua resistència a l'aire en un model a escala 1/5 que era perfecte, sense obertura de portes i capót, sense les torretes d'admissió…”, li va dir Rinland a Automundo.[7]
“Les proves que vàrem fer en el Catesby Tunnel varen demostrar la seua gran eficiència aerodinàmica: vàrem obtindre un Cx 0.25 en la coa curta i un Cx 0.23 en la coa llarga, que utilisava en els circuits més veloços. Casi, casi lo que havia medit Heriberto en el seu moment”[2]
“Té una forma esvarosa i un pis pla en un difusor que li va donar una gran ventaja en el seu dia. El difusor té una relació d'expansió que ho acosta a la càrrega aerodinàmica màxima que es pot obtindre d'un difusor. L'automòvil estava en el túnel en cintes de pressió agregades per a observar la distribució de pressió al voltant de l'automòvil, lo que sembla confirmar completament que funciona exactament com esperava el dissenyador”. comenta el dissenyador austríac Willem Toet.[8]
Estes proves varen ser realisades en i sense la "coa llarga" la qual s'amprava per a circuits d'alta velocitat, en el vehícul propulsado pels seus propis mijos,a temperatura de treball, tornant resultats consistents i repetibles.[9][8]
Vore també
Referències
- ↑ A lo manco aixina es creïa fins a l'any 2023 en el que es va poder comprovar que el primer automòvil en implementar este efecte va ser el vehícul Pronello Huayra https://és.m.wikipedia.org/wiki/Huayra_Pronello-Ford construït en 1968 per a la categoria sp de l'automovilisme Argentí. -Part-1-el-amanecer / l'efecte solc Fòrmula 1 (Partix 1: l'amanecer)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Pronello Huayra Ford: el primer auto de competició en efecte solc del món» (en és-ar). AUTOMUNDO. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ «Velles Automundo: Revista Automundo Nº 219 - 15 de Juliol de 1969». Velles Automundo. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ «Homenage a Huayra, un dels Sport Prototips més famosos de l'automovilisme argentí creat fa casi 60 anys» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-04-17.
- ↑ «Pronello Huayra Ford: el primer auto de competició en efecte solc del món» (en és-ar). AUTOMUNDO. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ «Huayra Pronello-Ford tested in Catesby Tunnel ahead of Goodwood FOS» (en en-gb). Automotive Testing Technology International. Consultat el 2024-04-17.
- ↑ «Pronello Huayra Ford: el primer auto de competició en efecte solc del món» (en és-ar). Autocosmos. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ 8,0 8,1 «Huayra Pronello-Ford tested in Catesby Tunnel ahead of Goodwood FOS» (en en-gb). Automotive Testing Technology International. Consultat el 2024-04-17.
- ↑ «Huayra Pronello Ford: Argentinian sensation | Classic & Sports Car». www.classicandsportscar.com. Consultat el 2024-04-16.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto suelo en coches» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.