Disposició del motor
| Motor Triumph V8 (dalt), resultat de combinar dos motors slant-four L4 (avall) | |
Existixen vàries formes de disseny, construcció i disposició del motor de combustió interna.[1]
Disposició dels cilindres

En V
- Artícul principal → Motor en V.
En el motor en V els cilindres s'agrupen en dos blocs o files de cilindres formant una lletra V que convergixen en el mateix cigonyal. En estos motors l'aire d'admissió és succionat per dins de la V i els gasos d'escape expulsats pels laterals L i R.
S'usa en motors a partir de 2 cilindres com és el cas de moltes motocicletes, vore per eixemple el típic motor Ducati, també existixen V4 per a motocicletes. En automòvils els V6 solen ser els més comuns encara que hi ha hagut V4 i inclús V5, ya que acurta la llongitut del motor a la mitat. L'obertura de la V varia des de 54° o 60° fins a 90° o 110° en funció sobretot del número de cilindres per a tractar de homogeneizar el parell lo màxim possible i anular les forces alternes de segon orde. Encara que les més habituals són 90° i 60° el motor VR6 de Volkswagen és un V6 d'a penes 15º d'obertura, lo que permet reduir llaugerament la llongitut del motor (en disposició travessera).[2]
Existixen també, encara que és molt poc freqüent, motors V5. Per eixemple, el motor 2.3 del Seat Toledo de segona generació té un motor V5.
En L
- Artícul principal → Motor en llínea.
Un motor en llínea (abreviat L o també I per a no confondre-ho en el motor en L, un tipo de configuració de motor en V a 90°, en cilindres disposts horisontal i verticalment) és aquell que té tots els cilindres alineats en una mateixa fila, sense desplaçaments. Per lo general està disponible en configuracions de 2 a 8 cilindres.[3]
És el motor comunament més utilisat en automoció, en la configuració L4 ya que té com a ventaja que és un motor prou estable i senzill.
Cilindres en oposició
Existixen tres tipos diferents de motors en cilindres en oposició, comunament referits al terme en anglés flat-cylinder engine:
- El motor bóxer, també conegut com el motor de cilindres horisontalment oposts, i
- La disposició en V a 180°.
- En aviació s'ampren motors de cilindres oposts, pero desfasados i es busca que el fallo d'un cilindre genere les menors vibracions possibles.
Es tendix a parlar indistintament d'estos tipos de motor en cilindres en oposició o a confondre'ls entre sí. En Alemània, el terme boxermotor és un grup en el que el motor bóxer i el motor en V en 180° es prenen com una mateixa disposició.[4]

- El motor bóxer, o motor de cilindres horisontalment oposts, és l'utilisat en els Volkswagen Escarabat, Volkswagen Kombi, el Porsche 911, i és molt usat actualment per Subaru (en el Impreza, Legacy, etc.) i tenen per lo general entre 4 i 6 cilindres.
- El motor en V de 180º, de configuració molt similar al motor bóxer, és usat per algunes edicions especials de Ferrari i Alfa Romeo.
En els motors en cilindres horisontalment oposts (els que s'usen comunament en aviació), l'orde d'encés s'ha distribuït de forma tal que els pistones en oposició no compartixen la mateixa posició en el cigonyal i tots estan a destiempo: en el motor bóxer els pistones s'allunten i acosten al temps del cigonyal, i en la V de 180° els pistones confrontats s'allunten a mida que l'atre s'acosta al cigonyal.
La diferència bàsica consistix que ocasionalment, els motors en V en 180° no usen un muñón llarc com en el bóxer, sino que les bielas compartixen la mateixa posició en el cigonyal, fent que mentres un pistó s'acosta al cigonyal l'atre s'allunte, opost a lo que succeïx en el bóxer en el que els pistones s'allunten i acosten al mateix temps. La V de 180° s'usa en motors de més de 8 cilindres a on ha resultat més efectiva, mentres que el bóxer s'usa en parells en menys de 6 cilindres i per això s'han associat mútuament com un mateix tipo de disposició.
La ventaja d'estos tipos de motors en cilindres en oposició és que tenen una altura menor i el centre de gravetat més baix que el dels seus parells en llínea i en "V", la seua disposició és més compacta, i els seus elements, al ser de menor llongitut, garantisen una major estabilitat. La principal desventaja dels motors bóxer és el seu major cost de desenroll i fabricació perque necessita major cantitat de peces. Presenten vibracions molt menors que els motors en llínea, ya que el centre de massa permaneix invariable a través d'una revolució del motor; solament els moments de segon orde es mouen en girar el volant.
Els motors bóxer s'han montat en motocicletes ademés d'en coches, com per eixemple en tota la saga de motocicletes BMW i en les motos Ural.[5]
Mentrestant i de forma menys exclusiva, els motors de cilindres horisontalment oposts s'han usat des de finals dels anys 1930 en mils d'aeronaus menudes, i han sofrit llaugeres millores de la mateixa manera que tots els motors a pistó, tals com el sistema d'injecció o els cada volta més eficients sistemes de sobrealimentació. No obstant, són motors que presenten una configuració de vàlvules en la culata (OHV) i una relativa baixa compressió (usualment 6.6:1) en comparació a motors d'automoció moderns, ya que són usats baix un atre tipo de condicions; aixina mateix, no s'han produït motors d'aviació que tinguen turbocargador de geometria variable com es ve desenrollant des de mediats de la década dels huitanta per a automòvils, i el cicle diésel en estos motors es troba en fase experimental.
Forma radial o en estrela
En este grup es troben dos tipos de motors, abdós en disposició radial dels cilindres: els motors de tipo radial i els motors de tipo rotatiu, utilisats abdós principalment en els motors d'aviació i com a motors estàtics. La diferència entre abdós consistix que els motors de tipo radial mantenen el bloc fix, girant el cigonyal en el seu interior, mentres que els de tipo rotatiu, el cigonyal permaneix fix i és el bloc sancer el que gira.[2][6]
Forma d'H
També es troba la disposició en H, la qual és una espècie d'hibridació de dos motors en cilindres en oposició en l'us de dos cigonyals, quedant una bancada per damunt de l'atra que generen potència per a un sol eix de transmissió intermig entre els dos cigonyals.
Forma de W
Una atra disposició és en W que és una espècie de doble V combinada en tres o quatre bancadas de cilindres i un cigonyal, que data de la década de 1920, i són usades en alguns vehículs moderns del Grup Volkswagen, com l'Audi A8, el Volkswagen Touareg, el Volkswagen Phaeton, o el Bentley Continental GT, que duen un W12; mentres que el Bugatti Veyron té el W16.[7]
Orientació del motor
L'orientació pot ser llongitudinal o travesser, açò és que l'eix del motor (cigonyal) està colocat a lo llarc o a lo ample del sentit de circulació del vehícul respectivament.[8]
A principis del XX, l'orientació habitual era llongitudinal ya que la tracció s'enviava del motor davanter a l'eix atrasser per mig d'un eix cardán dispost de forma llongitudinal. Esta disposició es va mantindre fins a quan va escomençar a generalisar-se la tracció davantera. No obstant, els automòvils de lux i automòvils tot-terreny solen seguir utilisant motor llongitudinal.

El motor travesser va permetre entre uns atres al Mini aforrar prou espai en favor dels ocupants i esta disposició és la més habitual hui en dia en els vehículs "tot alvance" (tracció i motor davanters); açò permet que l'habitàcul es trobe en una posició més baixa i cómoda a l'accés, i també permet que el pis no es veja afectat per l'espai que ocupa el cardan de transmissió. L'orientació travessera també s'usa en automòvils en motor i tracció atrassera encara que menys habitualment, ya que el guany d'espai no és tan important en un automòvil d'eixes característiques (que sol ser deportiu).
En els automòvils en tracció a les quatre rodes s'usa un motor llongitudinal i la tracció de l'eix davanter part de l'eix de distribució o cardan, o es deriva un eix transmissor des de l'eix davanter a l'atrasser quan s'usa un motor travesser.
Referències
- ↑ GONZÁLEZ CALLEJA, DAVID (2015). Manteniment de motors tèrmics de dos i quatre temps, Edicions Paraninfo, S.A., pp. 4 de 200. ISBN 9788428336406. Consultat el 23 d'agost de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Jesús Andrés Álvarez Flórez (2010). Motors alternatius de combustió interna, Univ. Politèc. de Catalunya, pp. 90 i següents de 520. ISBN 9788483018187. Consultat el 23 d'agost de 2020.
- ↑ GONZÁLEZ CALLEJA, DAVID (2015). Motors tèrmics i els seus sistemes auxiliars, Edicions Paraninfo, S.A., pp. 91 de 698. ISBN 9788428335546. Consultat el 23 d'agost de 2020.
- ↑ GONZÁLEZ CALLEJA, DAVID (2011). Motors (LOE), Editorial Paraninfo, pp. 87 de 404. ISBN 9788497328449. Consultat el 23 d'agost de 2020.
- ↑ «Motos sidecar Ural. Motos pesades de càrrega». www.territorio-ural.com.
- ↑ Mariano Sánchez Gutiérrez (2013). Manteniment de motors tèrmics de dos i quatre temps. TMVG0409, IC Editorial, pp. 420. ISBN 9788415670056. Consultat el 23 d'agost de 2020.
- ↑ MUÑOZ DOMÍNGUEZ Marta , ROVIRA DE ANTONIO Antonio José (2014). MÁQUINAS TÉRMICAS, Editorial UNED, pp. 676. ISBN 9788436268867. Consultat el 23 d'agost de 2020.
- ↑ Mariano Sánchez Gutiérrez (2013). Manteniment de motors tèrmics de dos i quatre temps. TMVG0409, IC Editorial, pp. 420. ISBN 9788415670056. Consultat el 23 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disposición del motor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.