Diamant Emperatriu Eugenia
El diamant Emperatriu Eugenia és un lluenta de forma ovalada, perfectament tallat i en un pes de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).. Rep el seu nom de l'emperatriu francesa Eugenia de Montijo, qui ho va posseir a finals del XIX. Actualment es troba en mans d'un coleccioniste privat.
Història
L'orige del diamant Emperatriu Eugenia no es coneix en certea, pero Esmeraldino Reis, en un llibre sobre grans diamants brasilers,[1] sugerix que el diamant en bruto pesava uns 100 quilats i va ser extret en 1760 d'una mina en la província brasilera de Mines Gerais. El diamant va ser enviat ràpidament a Lisboa, des d'a on es va dur als Països Baixos per al seu tallat.
El diamant terminat es va registrar per primera volta quan estava en possessió de l'emperatriu Catalina II de Rússia. Ho lluïa en freqüència en la cort com a peça central d'un adorn per al cabell. Posteriorment, li'l va regalar al seu amant Gregorio Potemkin, qui havia arrebatat Crimea al Imperi otomà per a anexionarla a Rússia. Durant un temps, la pedra es va conéixer com el «Diamant Potemkin». Com a ministre de l'emperatriu, Potemkin va adquirir una gran colecció de joyes, que a la seua mort en 1791 va ser heretada per la seua neboda, la comtesa Alexandra Branicka. Despuix del seu decés, la pedra va passar a la seua neboda neta, qui es convertiria en la princesa Ekaterina Pavlovna Bagration.
El diamant va ser finalment comprat a la princesa Bagration per l'emperador francés Napoleón III com a regal de bodes per a l'emperatriu Eugenia de Montijo, en l'honor de la qual es va rebatejar la pedra, que es va dispondre com la peça central d'un collar de diamants.
Despuix de perdre la Guerra franc-prusiana de 1870-71 i rendir-se als alemans, Napoleón III va ser depost i França va proclamar la Tercera República. En 1870, l'emperatriu Eugenia va fugir en el seu fill Luis a Anglaterra, a on va ser rebuda per la seua amiga, la Regna Victoria. Despuix de la lliberació de Napoleón III, este es va reunir en l'emperatriu en Anglaterra. L'emperatriu Eugenia havia pogut dur-se algunes joyes, inclós el diamant Eugenia, que havia guardat en les voltes del Banc d'Anglaterra per raons de seguritat. La família pronte es va trobar en escassea d'efectiu, per lo que va accedir a regañadientes a vendre varis artículs, inclós el diamant Eugenia. En 1872, la casa de subastes Christie's va vendre la joya a Malhār Rāo, mandatari de Baroda, un estat principesco en l'actual Gujarat, Índia, per la suma de 150.000 rúpies (unes 12.000 lliures esterlines).[2] Despuix de la destitució de Rāo el 10 d'abril de 1875, es desconeixia el parador de la pedra, pero el diamant estava inclós entre atres joyes en la llista de propietats que figuraven en les declaracions d'imposts proporcionades al govern indi pel difunt Fāteh Sinh Rāo Gaekwad el 31 de març de 1988.[3] Per a 1998, aparentment s'havia venut a un coleccioniste privat i va aparéixer en l'exposició «Tesors dels Sars» en 1998.
Llectures adicionals
- Shipley, Robert M. (1938). «Important Diamonds of the World», págs. 8. Gemological Institute of America, EE. UU., vol. 2, n.º 11 (autumne de 1938)
- Shipley, Robert M. (1942) «Diamond Glossary», págs. 11. Gemological Institute of America, EE. UU., Vol. 4, N.° 4 (hivern de 1942)
Referències
- ↑ Vos grans diamants brasileiros. Issue 191 of Boletim / Divisāo de Geologia i Mineralogia, 1959.
- ↑ G.F Herbert Smith: Gemstones, London, 1940. P.172.
- ↑ Gaekwad's Star of the South Diamond Sold. Claves of Índia online
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diamante Emperatriz Eugenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.