Anar al contingut

Desalinizació en Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Planta desaladora en Palma de Mallorca

La desalinisació en Espanya es referix a la producció d'aigua dolça a partir d'aigua salada en el territori espanyol. La majoria de les desaladoras existents en Espanya extrauen aigua salobres (52,9%) i la transformen en aigua dolça i potable llista per al consum humà i/o per al rec. El restant (47,1%) l'obtenen de l'aigua marina.[1] Aproximadament el 10% del consum d'aigua en Espanya[2] s'obté de la desalación i es preveu que aumente en les pròximes décades.

Història

La primera desaladora construïda en Espanya va ser en Lanzarote en 1964 i produïa 2500 metros cúbics d'aigua al dia.[3] Sense la desalación hauria segut impossible l'actual desenroll econòmic de les illes orientals canàries. En les primeres décades dels 70 i 80 la producció d'un metro cúbic d'aigua requeria 40 kW·h, fins a l'arribada de la tecnologia de la osmósis inversa que va reduir el cost energètic a 7 o 8 kW·h per metro cúbic, que va millorar a principis del XXI en rendiments[4] de 3 a 3,5 kW·h/m³. En l'actualitat les Illes Canàries disponen de 281 plantes en la província de les Palmas i 46 en la província de Santa Creu de Tenerife. En l'any 2005 es va llançar un pla per a construir més plantes desaladoras en el Llevant espanyol, pero la demanda real va ser menor de l'esperada, i moltes es varen vore obligades a reduir la seua producció[5] (fins a un 12 o 15% de la seua capacitat). En la sequia que va assotar el país en 2017 i el tancament del transvasament del Tajo-Segura (en necessitar l'aigua en la conca del Tajo) es va vore la necessitat de reactivar les plantes.

En Espanya existix l'Associació Espanyola de Desalación i Reutilisació que reunix als professionals del sector i a experts universitaris i en l'àrea en l'objectiu de millorar i difondre la tecnologia de desalinisació de l'aigua.

Llistat de desaladoras en l'Espanya peninsular

Llista de les desaladoras en major producció en Espanya
Nom Província Autonomia Cabal

produït

(hm³/any)

Observacions
Torrevella Alacant Erro al crear miniatura: 80 Contribuïx a l'abastiment de 140.000

habitants i el regadiu de 8.000 ha. És la més

gran d'Europa[6].

Cuevas d'Almanzora Almeria Erro al crear miniatura: 15 Garantisa l'aigua a 140.000 hab. i el

regadiu a més de 24.000 ha.

Carboneras Almeria Erro al crear miniatura: 42 Contribuïx al suministrament de 200.000 hab. i

el rec de 7.000 ha.

Ceuta Ceuta Erro al crear miniatura: 11,7 Ampliada en 2016 per a previndre situacions de

sequia a la ciutat de Ceuta (85.000 hab.)[7]

Melilla Melilla Erro al crear miniatura: 7 Supon el 60% de l'abastiment de la ciutat,

que també s'abastix de captació[8].

Camp de

Dalías

Almeria Erro al crear miniatura: 30,1 Abastix a més de 300.000 habitants
Oropesa Castelló Erro al crear miniatura: 13,5 Abastix a 150.000 persones
Àguiles -Guadalentín Múrcia Erro al crear miniatura: 70 Beneficia a 130.000 persones
Sagunt Valéncia Erro al crear miniatura: 25,6 Beneficia a 65.000 persones
De la Marina Baixa Alacant Erro al crear miniatura: 18 Beneficia a 200.000 persones
Moncofa Castelló Erro al crear miniatura: 19,8 Beneficia a 120.000 persones
De L'Eliana Valéncia Erro al crear miniatura: - És una planta desnitrificadora que capta l'aigua subterrànea
El Atabal Màlaga Erro al crear miniatura: 76

Referències

  1. ↑ «DESALACIÓN | Hispagua» (en és). hispagua. cedex. és. Consultat el 21 de decembre de 2017.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 21 de decembre de 2017 (en és-ÉS).
  3. ↑ «Plantes desaladoras en Espanya | Fundació Aquae» (en és-és). www. fundacionaquae. org. Consultat el 21 de decembre de 2017.
  4. ↑ «[2]». Consultat el 21 de decembre de 2017 (en és).
  5. ↑ «[3]». Consultat el 21 de decembre de 2017 (en és).
  6. ↑ «[4]». Consultat el 21 de decembre de 2017 (en és-ÉS).
  7. ↑ «[5]». Consultat el 21 de decembre de 2017 (en és-ÉS).
  8. ↑ «Ciutat Autònoma de Melilla - Instalacions de Desalación» (en és). www. melilla. es. Consultat el 21 de decembre de 2017.