Anar al contingut

Contacte visual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Contacte visual
Dos personages fent contacte visual en The Fortune Teller de Caravaggio.
Dos dònes mirant-se als ulls.

El contacte visual és la situació que ocorre quan dos animals es miren l'u a l'atre als ulls al mateix temps.[1][2]

En els sers humans, el contacte visual és una forma de comunicació no verbal i es creu que té una gran influència en el comportament social. Falcat entre principis i mediats de la década de 1960, el terme va vindre d'Occident per a definir a sovint l'acte com un signe significatiu i important de confiança, respecte i comunicació social.[3][4] Les costums i l'importància del contacte visual varien d'una societat a una atra, i les diferències religioses i cultures a sovint alteren molt el seu significat.

En moltes espècies, el contacte visual és en freqüència percebut com una amenaça.

L'estudi del contacte visual a voltes es coneix com oculesics.[5][6]

Significats socials

El contacte visual i les expressions facials proporcionen informació social i emocional important. Les persones, predominantment sense estar conscient d'això, examinen mútuament els seus ulls i cares en busca de signes positius o negatius sobre el seu estat d'ànim.


En alguns contexts, la confluència de mirades susciten fortes emocions. El contacte visual proporciona algunes de les emocions més fortes durant una conversació social.[7] Açò es deu principalment a que proporciona detalls sobre les emocions i les intencions. En un grup, si el contacte visual no inclou a certa persona, pot fer que eixa persona se senta exclosa del grup, mentres que, per un atre costat, el contacte visual prolongat pot dir-li a algú que estan interessats en lo que té que dir.[8]

El contacte visual també és un element important en el coqueteo, a on pot servir per a establir i medir l'interés de l'atre en algunes situacions. El contacte visual mutu que senyala l'atracció inicialment comença com una breu mirada i progressa a una repetició de contactes visuals.[9]

El contacte visual encorajat per la reducció del rostre visible per a mostrar solament els ulls. Ya siga para coquetear (en la cambra) o per a tolerar que es prenga una image mantenint-se en l'anonimat mentres mira a la contrapart.

En el procés de desmirament civil, els estranys en les proximitats, com una multitut, eviten el contacte visual per a ajudar a mantindre el seu privacitat.[10]

Efectes

Quan dos o més persones parlen, la persona que parla està acostumada a que la miren. Per lo tant, fer contacte visual pot fer que atres persones esperen una conversació. Discutir el contacte visual és realment prou difícil perque qualsevol intent de categorizar el grau (de contacte sostingut o mida de la franquea) i la naturalea del contacte visual està casi garantisat que conté molts descriptores derivats de la pròpia predisposició cultural.[11]

Criança humana

Un estudi de 1985 va sugerir que "els bebés de 3 mesos són relativament insensibles a ser objecte de la consideració visual d'atres".[12] Un estudi canadenc de 1996 en bebés de 3 a 6 mesos va trobar que el somriure en els bebés disminuïa quan s'eliminava el contacte visual en els adults.[13] Un estudi britànic recent en el Journal of Cognitive Neuroscience va trobar que el reconeiximent facial per part dels bebés es veu facilitat per la mirada directa.[14] Una atra investigació recent ha confirmat que la mirada directa dels adults influïx en la mirada directa dels bebés.[15][16] Dins del seu primer any, els bebés deprenen ràpidament que la mirada d'uns atres transmet informació significativa. Els bebés preferixen mirar les cares que els involucren en la mirada mútua i que, des d'una edat primerenca, els bebés sans mostren un processament neuronal millorat de la mirada directa.[17]

Comunicant atenció

La direcció de la mirada d'una persona pot indicar als demés on està el seu atenció.[7]

Facilitant l'aprenentage

En la década de 2000, els estudis sugerixen que el contacte visual té un impacte positiu en la retenció i el recort de l'informació i pot promoure un aprenentage més eficient.[18][19][20]

Sensibilitat materna

En un estudi de 2001 realisat en Alemània que va examinar als bebés alemans durant les seues primeres 12 semanes de vida, els investigadors varen estudiar la relació entre el contacte visual, la sensibilitat materna i el plany infantil per a intentar determinar si el contacte visual i la sensibilitat materna eren estables en el temps. En este estudi correlacional, varen escomençar categorizando la sensibilitat de la mare i les varen ubicar en una de les quatre categories de comportament: comportament inhibit/intens; distorsió de les senyals infantils; sobreestimulaació i subestimulaació; i comportament agressiu. Després, l'observador va gravar en video les interaccions de joc lliure de la mare i el bebé semanalment durant 12 semanes. En mirar els videos, varen medir el contacte visual mutu entre la mare i el bebé en observar la superposició en el temps quan les mares miraven la cara del seu bebé i quan els bebés miraven la cara de la seua mare. També es va demanar a les mares que registraren el plany del seu bebé en un diari.[21]

L'estudi va trobar que la cantitat de contacte visual entre les mares alemanes i els bebés de l'estudi va aumentar contínuament durant les primeres 12 semanes. La mare que va mantindre contacte visual en el seu fill des del principi (semana 1-4) va ser descrita com a sensible al seu bebé, mentres que si no va mantindre contacte visual, el seu comportament es va descriure com a insensible. També varen trobar una relació negativa entre el contacte visual i la duració del plany dels bebés:; A mida que aumenta el contacte visual, disminuïx el plany. La sensibilitat materna també es va mostrar estable en el temps. Segons l'estudi, estes troballes poden basar-se potencialment suponent que les mares sensibles són més propenses a notar els problemes de comportament dels seus fills que les mares no sensibles.[21]

Vore també

Referències

  1. ↑ Faherty, Catherine; Sicoli, Karen; Gilpin, R. Wayne (2005). Asperger, ¿Qué significa per a mi?: un manual dedicat a ajudar a chiquets i jóvens en Asperger o autisme d'alt funcionament (en es), Future Horizons, p. 102. ISBN 978-1-932565-13-3. Consultat el 3 de juny de 2020.
  2. ↑ «Eye contact» (en en). Cambridge Advanced Learner’s Dictionary & Thesaurus. Consultat el 3 de juny de 2020.
  3. ↑ «Definition of eye contact» (en en). Dictionary.com. Consultat el 3 de juny de 2020.
  4. ↑ «the definition of eye contact». www.dictionary.com.
  5. ↑ Berglund, Jeff (2015). Eye Contact (Oculesics) (vol. The SAGE Encyclopedia of Intercultural Competence) (en en), SAGE Publications, Inc., pp. 322–324. doi:10.4135/9781483346267.n113. Consultat el 3 de juny de 2020.
  6. ↑ «oculesics» (en en). Oxford Reference. doi:10.1093/oi/authority.20110803100245360. Consultat el 3 de juny de 2020.
  7. ↑ 7,0 7,1 Jarrett, Christian. «Les curioses reaccions inconscients que es produïxen en el nostre cervell en mirar als ulls a una atra persona», BBC Món, 16 de febrer de 2019. Consultat el 3 de juny de 2020 (en es).
  8. ↑ (giner–febrer, 2016).«Scientific American Mind».Scientific American Mind.27: 8 i 9.
  9. ↑ Kearl (novembre de 2008). «Psychology of Attraction». AOL Health. Archivat des de l'original, el 6 de juny de 2009.
  10. ↑ Goffman, Erving (28 de juliol de 2017). Relations in Public: Microstudies of the Public Order (en en), Routledge. ISBN 978-1-351-49389-5. Consultat el 3 de juny de 2020.
  11. ↑ Edith Sánchez (23 de decembre de 2017). «Els secrets del contacte visual» (en es). La Ment és Maravellosa. Consultat el 3 de juny de 2020.
  12. ↑ Samuels CA(August 1985).«Attention to eye contact opportunity and facial motion by three-month-old infants».J Exp Child Psychol.40(1): 105–14.doi:10.1016/0022-0965(85)90067-0.
  13. ↑ (October 1996).«Infant sensitivity to adult eye direction».Child Dev.67(5): 1940–51.doi:10.2307/1131602.
  14. ↑ (October 2004).«Mechanisms of eye gaze perception during infancy».J Cogn Neurosci.16(8): 1320–6.doi:10.1162/0898929042304787.
  15. ↑ (March 2005).«Adult gaze influences infant attention and object processing: implications for cognitive neuroscience».Eur. J. Neurosci..21(6): 1763–6.doi:10.1111/j.1460-9568.2005.03986.x.
  16. ↑ (November 2002).«The importance of eyes: how infants interpret adult looking behavior».Dev Psychol.38(6): 958–66.doi:10.1037/0012-1649.38.6.958.
  17. ↑ Farroni, Teresa; Csibra, Gergely; Simion, Francesca; Johnson, Mark H.(9 de juliol de 2002).«Eye contact detection in humans from birth».Proceedings of the National Academy of Sciences.99(14): 9602–9605.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.152159999.Consultat el 3 de juny de 2020.(en en)
  18. ↑ (March 2006).«Effect of gazing at the camera during a video link on recall».Appl Ergon.37(2): 167–75.doi:10.1016/j.apergo.2005.05.003.
  19. ↑ Mayer K(October 2005).«Fundamentals of surgical research course: research presentations».J. Surg. Res..128(2): 174–7.doi:10.1016/j.jss.2005.07.001.
  20. ↑ (June 2005).«The 10-minute oral presentation: what should I focus on?».Am. J. Med. Sci..329(6): 306–9.doi:10.1097/00000441-200506000-00010.
  21. ↑ 21,0 21,1 Lohaus, A.; Keller, H.; Voelker, S.(2001).«Relationships between eye contact, maternal sensitivity, and infant crying».International Journal of Behavioral Development.25(6): 542–548.doi:10.1080/01650250042000528.

Bibliografia adicional

  • Krueger, Juliane (2008). Nonverbal Communication. ISBN 978-3-638-93015-4.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Contacte_visual&oldid=1487736»