Anar al contingut

Centre Mundial Bahaí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Centre Mundial Bahaí
Erro al crear miniatura:
Centre Mundial Bahaí
Santuari de Báb en el Centre Mundial Bahaí.

El Centro Mundial Bahaí (Centro Mundial Bahaí per les seues sigles en anglés) és el centre administratiu i de gobernanza del bahaísmo a nivell mundial.[1] Es troba ubicat en Haifa, Israel, sent reconeixible pels jardins colgantes que dominen l'ala septentrional del Mont Carmelo, directament sobre la zona del port marítim.

En les últimes décades el BWC és ademés el destí declarat per al pelegrinage bahaí.[2]

Història

L'ubicació del centre administratiu en Israel va ser resultat del desterro i encarcerament de Bahá'o'lláh, en ser enviat a la colónia penal d'Acre en 1868. Despuix de la seua excarcelació seguiria vivint per aquella zona el restant de la seua vida, fallint en 1892. Durant una visita a Haifa, Bahá'o'lláh va donar al seu fill 'Abdu'l-Bahá instruccions precises sobre la localisació del futur Santuari de Báb en el Mont Carmelo, plasmades en la Taula del Carmelo, un dels documents claus de l'administració bahaí.

Durant el temps en que Shoghi Effendi va liderar la fe bahaí, considerat per tant guardià dels llocs sants, el Mandat Britànic de Palestina es va vore envolt en un creixent conflicte entre àraps i judeus. En 1948, en la finalitat del mandat, el pla de partició territorial aprovat per la ONU i la guerra àrap-israelita, la majoria dels bahaíes de la Palestina britànica varen emigrar del país,cita requerida llevat uns pocs, incloent a Shoghi Effendi. En 1963, la primera Casa Universal de Justícia de Haifa va ser considerada la sèu central de la fe bahaí, i reconeguda pel govern d'Israel com el cap llegal de la religió.

Centre Mundial Bahá'i en l'actualitat

A pesar de la presència dels centenars de voluntaris en Haifa i Acre que conformen el seu personal, no hi ha una comunitat formal bahaí en Israel. Açò es pot percebre en el sentit de que en el Centre Bahaí no es porten a terme les "Festes de Dèneu Dies", que equivaldrien a un cult dominical cristià, o als divendres d'oració en l'islam. Adicionalment, des dels dies de Bahá'o'lláh, els fidels bahaís han observat una prohibició autoimpuesta: ensenyar la seua religió a la població local d'Israel. Les declaracions formals de fe d'israelites no són acceptades. En una carta que data de 1995, la Casa Universal de Justícia va escriure:[3]


“...la gent en Israel té accés a informació veraç sobre la Fe, la seua història, i els seus principis generals. Els llibres relacionats en la Fe estan disponibles en biblioteques a lo llarc d'Israel, i els israelites són benvinguts a visitar els Santuaris i els jardins circumdants. No obstant, mantenint la política que s'ha seguit estrictament des dels dies de Bahá'o'lláh, els bahaíes no ensenyen la fe en Israel. Aixina mateix, la Fe no s'ensenya als israelites que estan en l'exterior, si estos es proponen tornar a Israel. Quan els israelites pregunten sobre la Fe, les seues preguntes són respostes; pero açò és fet en una manera que proveïx d'informació veraç pero sense estimular més el seu interés.[4]”

Referències

  1. ↑ Braun, Eunice. ([1982]). A crown of beauty : the Bahá'í faith and the Holy Land, George Ronald. OCLC 9481381. ISBN 0-85398-139-6.
  2. ↑ «About Pilgrimage · Bahá’í Pilgrimage». pilgrimage.bwc.org. Consultat el 2020-12-15.
  3. ↑ Baháʼoʼlláh, 1817-1892.; Shoghi, Effendi., {{{nom2}}}; Saiedi, Nader., {{{nom3}}} (2008). La religió bahá'í : una introducció des dels seus texts, Editorial Trotta. OCLC 318998752. ISBN 978-84-8164-996-3.
  4. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències