Casa consistorial de Valéncia

La casa consistorial de la ciutat de Valéncia, sèu del Consell Municipal, integra, en una poma de planta llaugerament trapezoidal, dos construccions d'época i estil ben diferenciats: la Casa d'Ensenyança, edificada per iniciativa de l'arquebisbe don Andrés Mayoral, entre 1758 i 1763, i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del XX. Es troba en la plaça de l'Ajuntament.

Dissenye

La Casa d'Ensenyança va ser concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la crujir Sur.

Desentender conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en 1904 l'arquitecte municipal Carlos Carbonell Pañella va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumentaloide i arqueologista, una miqueta de lo que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de 1860), la referència a la sèu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.

A este fi, el citat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltecedores com les Virtuts Cardinals i atres alegoria, anteponent lo suntuario a lo funcional. Per lo demés, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es zonifica entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carrillón de campanes, i dos torres menors en els ànguls.

Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nuets femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de Mariano Benlliure, autor, aixina mateix, dels bells carcanyols del buit central, dos mediorrelieves de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs eixints semblen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de Carmelo Vicent (la Justícia i la Prudència) i Vicente Beltrán (la Fortalea i la Templanza). Element d'enllaç entre eixos dos cossos eixints i el restant de frontera són les balaustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en 1930.

Interior

Paralelament, i en igual morositat, es varen ser realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i escassament funcionals: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de 1924; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nuets de marbre, realisats per Carmelo Vicent, Vicente Beltrán, Enrique Giner i Vicente Coret, inaugurat en 1929; el consistori, etc.

En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics d'abdós institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el cridat pati acristalado, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a Santa Rosa de Lima, una important reforma conclosa en 1935 emmaixquera plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtúa el seu primitiu plantejament espacial, puix, suprimits els altars, va ser interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa.

Patrimoni històric

La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i Museu Històric Municipal otorga un interés extraordinari a la casa consistorial, raó per la que va ser declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.

El Museu Històric de la Ciutat custodia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del Consulat de la Mar, la Bandera de la Comunitat Valenciana i el Pendó de la conquista, el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment d'artesonado de l'antiga Casa de la Ciutat, diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.

Declarat BIC per decret 474/1962 d'1.03.62 (BOE 9-03-62).