Calatayut (vi)
Calatayut en una denominació d'orige protegida espanyola per als vins generats en la zona geogràfica localisada en la part més occidental de la província de Saragossa; conta en 16 cellers productors disseminats pel conjunt del seu territori, i la seua vinya està distribuïda per 46 municipis, en una zona emmarcada per les formacions montanyoses del massiç del Moncayo i que s'organisa al voltant d'una complexa ret fluvial formada per varis afluents del ric Ebre: Xaló, Jiloca, Jolivert, Manubles, Taula, Pedra i Ribota. La superfície que ocupa s'estén sobre un terreny excepcional per al cultiu de la vinya. Les característiques dels seus vins són el resultat de l'interacció del microclima, de l'àmplia gama de sols i d'un raïm, com és la garnacha, en una perfecta adaptació a la zona, tal que produïx uns vins en una marcada personalitat.
La Denominació d'Orige Calatayut és la més jove de les quatre vitivinícolas que existixen en Aragó, lo que no obstant no prejuzga la llarga tradició en l'elaboració de vins i derivats que atesora esta comarca. La declaració de creació de la DO Calatayut data de 1989, encara que no va ser fins a l'any següent quan es va publicar formalment, per lo que oficialment data de 1990. Per tant, pese a la seua joventut, es pot parlar ya d'una DO madura, que ha forjat la seua personalitat i que té un prometedor futur per davant.
Esta indicació geogràfica s'assenta sobre l'existència de vàries cooperatives dedicades a l'elaboració del vi en distintes localitats i també d'una série de cellers privats, algunes dedicades a esta activitat des de finals del XIX. En qualsevol cas, l'activitat vitivinícola que servix de base a la DO té que vore en l'acció de cellers i cooperatives que en l'últim quarto de XX varen escomençar primer a embotellar part els seus vins, fins a llavors venuts a granel en la seua gran majoria i, posteriorment, varen alvançar en rapidea en el camí de la calitat, en la vista posada en incrementar les vendes principalment per mig de l'exportació.
Esta denominació va obtindre el seu registre davant l'Unió Europea el 20 de juny de 1992.[1][2] També conta en registre davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual des de 22 de juny de 2021.[3]
Municipis que formen part de la DO Calatayut:
Abanto, Acered, Alarba, Alhama d'Aragó, Aniñón, Ariza, Atea, Ateca, Belmonte de Gracián, Bubierca, Calatayut, Carenas, Castejón de les Armes, Castejón de Alarba, Cervera de la Cañada, Cetina, Clarés de Ribota, Colzes, El Frasno, Fonts de Jiloca, Godojos, Ibdes, Jaraba, Maluenda, Mara, Miedes, Monterde, Montó, Morata de Jiloca, Moros, Munébrega, Nuévalos, Olves, Orera, Paracuellos de Jiloca, Ruesca, Sediles, Terrer, Torralba de Ribota, Torrijo de la Cañada, Valtorres, Velilla de Jiloca, Villalba de Jolivert, Villalengua, Villarroya de la Serra, La Vilueña.
El mig geogràfic
La distribució de les vinyes en les proximitats dels rius fa que es puga distinguir vàries àrees en peculiaritats geogràfiques pròpies que es reflectixen en els matisos dels vins:
- Ribera de riu Jolivert, en la marge dreta del riu Xaló, encajonado entre la serra cámbrica de Vicor i les calcàrees i algeps centrals de la cubeta. Les vinyes es troben entre els 700 i els 900 metros d'altitut, sobre formacions pedregosas dels conglomerats del Mioceno, calcàrees, pissarres i glacis.
- Entre els rius Jiloca i Ortiz de la marge dreta del Xaló, incloent les estribacions montanyoses de la serra de Pardos, en el pic de la Creu d'1 266 metros com a major elevació. Les vinyes se situen entre 750 i 900 metros d'altitut, sobre formacions de pissarres cámbriques de distintes tonalitats i glacis.
- Ribera nort del ric Taula en la marge dreta del Xaló, en vinyes a més de 750 metros d'altitut, sobre formacions de areno-arcillosas i conglomerats del Mioceno.
- Ribera oest del riu Manubles en la marge esquerra del riu Xaló, en vinyes que superen els 750 metros d'altitut sobre formacions pizarrosas del Cámbrico.
- Ribera de riu Ribota en la marge esquerra del Xaló, en vinyes entre el peu nort de la serra de Armantes i les estribacions de la serra de la Verge. Les vinyes es troben entre els 600 i els 900 metros d'altitut, sobre sols formats a partir de conglomerats, glacis i quarsita.
El 75 % de les vinyes de la DO Calatayut es troba en unitats litològiques compostes per materials solts (glacis, vores, arenes i argila, i pissarres). Ademés, el 80 % de les vinyes es troben entre 650 i 900 metros d'altitut i alguns inclús superen els 1000 metros.
El clima
Com a part del territori de l'interior peninsular, el clima de la zona està caracterisat per la seua continentalitat produïda per la lluntea a una gran extensió d'aigua. La temperatura mija anual ronda els 13 °C en grans diferències entre la nit i el dia durant l'época de maduració, i en un periodo de gelades variable entre 5 i 7 mesos; les gelades primaverales són molt freqüents en el fondo de les valls tancades i les vinyes que estan situades en posicions més altes escapen d'este aire fret. Temperatures i precipitacions varien des de les més càlides i baixes del fondo de la fossa fins a les més fredes a mida que s'ascendix.
Segons la classificació climàtica de Martín Vidé i Olcina (2001), Vicente Gómez Miguel descriu el clima de la DO Calatayut com a Mediterràneu Continental (varietat Valle de l'Ebre) que en l'Espanya peninsular representa a les dos replanells i a la vall de l'Ebre. Es caracterisa per tindre precipitacions miges anuals entre 300 i 550 mm, en un règim pluviométrico estacional en màxims primaverales i otoñales, quan les borrascas es formen en el Mediterràneu. En estos casos, el vent bufa del surest i se li denomina «solano», per això en esta zona es diu que «En aire del solano aigua en la mà. En hivern pero no en estiu».
Efectivament, en estiu el vent del sur és saharià, sec i produïx vergonya. Els periodos en que passen els fronts de l'Atlàntic i que deixen precipitacions importants en el nort peninsular, ací apleguen en poca aigua i solament les ales a barlovent de les montanyes més altes poden rebre una miqueta de humitat quan l'aire ascendix i es condensa l'aigua per les baixes temperatures de l'altitut. És el conegut fenomen Foehn. A este vent castellà de l'oest se li crida «regañón» i el refraner popular diu que «En aire regañón ni aigua ni sol».
Vore també
Referències
- ↑ «eAmbrosia - Calatayut». ec.europa.eu. Consultat el 2024-04-01.
- ↑ «Denominació d'Orige Protegida "Calatayut"» (en és). www.mapa.gob.es. Consultat el 2024-04-01.
- ↑ «Lisbon Express - (AO 1195) Calatayut». lisbon-express.wipo.int. Consultat el 2024-04-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calatayud (vino)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.