Anar al contingut

Baster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Baster
Primera reunió oficial dels Basters o Basters de Rehoboth

Basters (o basters de Rehoboth) és el nom que se'ls dona a la descendència dels holandesos de la Colónia del Cap en dònes indígenes africanes. La majoria viuen en Namíbia i tenen traces intermiges entre europeu i africà, com els griqua de Suràfrica. Utilisen l'afrikaans com a llengua materna i són predominantment calvinistes;cita requerida la seua cultura i tradicions no són molt distintes de les dels afrikàner.

La paraula baster ve de la paraula holandesa «bastardo», s'estima la seua cantitat entre 20 000 i 40 000.[1] Cap a l'any 2024 s'estimava que constituïx entre l'1 a l'1.2 per cent de la població total de Namíbia.[2] sent una minoria dins de la població total de Namíbia encara que el seu número s'ha reduït en els últims anys producte de l'emigració.[3]

Este terme va aplegar a referir-se a un grup econòmic i cultural que incloïa a la població no blanca que gojava d'un estatus superior al dels natius negres. Alguns basters supervisaven a atres servents i eren amprats de confiança dels seus amos blancs. La pressió de la discriminació racial durant el apartheid va dur a que varen ser oprimits pels seus veïns blancs i el govern colonial. Alguns varen ser absorbits per la classe servil de color.

Els owambo i atres pobles indígenes també varen lluitar pel fi del colonialisme surafricà, especialment perque eixe Estat havia instaurat un apartheid en una severa discriminació racial llegal contra els pobles africans. Durant la década de 1960, els pobles namibios varen solicitar a les Nacions Unides una intervenció internacional per a posar fi al control surafricà sobre Namíbia.

En assumir el poder en 1990, el nou partit governant de Namíbia, l'Organisació Popular d'Àfrica Sudoccidental SWAPO desarme l'estructura del apartheid i va conseguir el fi de l'ocupació surafricana del país.

Vore també

Referències