Anar al contingut

Alko Hiti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els tres caños principals d'Alko Hiti.

Alko Hiti, també coneguda com Alkwo Hiti, Aluko Hiti o Alok Hiti és una font d'aigua potable del XV ubicada en la ciutat de Patan en Nepal. Gràcies a la participació activa de les persones que depenen d'esta dhunge dhara per a la seua aigua potable, Alko Hiti ha permaneixcut en funcionament des del moment de la seua construcció fins a l'actualitat.[1]

Història

Alko Hiti va ser construït en l'any 1415 per Tumha Dev Bajracharya, un famós budiste tántrico i curandero, junt a la porta noroest de l'antiga ciutat de Patan.[1]

Tumha Dev Bajracharya també va establir algunes normes per a garantisar el seu us i manteniment adequats. Algunes parts del dhunge dhara no devien tocar-se mai i l'àrea circumdant devia mantindre's neta. No es devia tirar allí sabó, aigües residuals, mel ni fem. Ademés, no es permetia l'entrada a dònes menstruantes ni a persones de castes baixes i estava prohibit usar sabates de cuiro.[2]

El manteniment estava en mans d'un guthi i el rendiment d'una extensió de terra, reservada especialment per a eixe propòsit, va proporcionar els fondos. A principis dels anys 70 es va portar a terme un important manteniment. Açò no solament va afectar al hiti en sí, sino també a les seues afores. La renovació d'Alko Hiti en 1963 va estar a càrrec de la família Baidya, que afirma ser descendent d'un dels donants originals. El manteniment de rutina encara es realisa tots els anys durant Naga Panchami i Sithi Nakha.

Segons els habitants de la zona, el manteniment dels desaiguadors es deixava en mans dels peixos, sapos i serps que vivien en el pou de drenage. Els peixos es menjaven el verdet que creixia en el pou, impedint que s'obstruïra, els sapos es menjaven als peixos i les serps es menjaven als sapos, mentres s'esgolaven pel canal de drenage.[3]

Estructura

Pati

Es pot trobar en un pati rectangular, a uns pocs passos del nivell del carrer,[4] a on tres costats estan delimitats per parets de rajola i el quart costat, el noroest, per un refugi, que és part pati (esquerra, en un pis) i part sattal (dreta, en dos pisos), i l'entrada al pati. En el cantó oriental del pati hi ha un temple de Ganesha.[5]

Conca

La conca del hiti és un rectàngul de 882 centímetros (347 polzades) per 792 centímetros (312 polzades) i uns 83 centímetros (33 polzades) de profunditat.[6] L'escala principal, orientada al nort, té sis escalons. La conca està rodejada per un parapete de rajola en tres costats. En el quart costat, hi ha una fila de cinc chaityas entre dos trams curts de barana i una escala més menuda, flanquejada per un santuari.[7] En el cantó nort de la conca hi ha un tutedhara (depòsit de desbordament) en desús.[8]

Caños

Té cinc caños: tres caños orientats al sur i dos caños més chicotets i inferiors orientats a l'oest i al nort respectivament. El caño que dona al nort també té la forma d'un makara.[9] Al contrari de lo que es pot vore en la majoria dels dhunge dharas, no hi ha cap escultura de Bhagiratha baix de cap dels caños.[2]

Escultures votives

La majoria de les escultures votives que hi ha en Alko Hiti i les seues afores són budistes, pero també hi ha algunes escultures hindús. Esta combinació d'escultures hindús i budistes, per eixemple, una chaitya junt a un lingam, es pot trobar en molts dhunge dharas de Nepal.[10]

Damunt de la mitat dels tres caños de makara hi ha una caseta en una escultura del Buda Dharma-Chakra. El caño de makara de l'esquerra té una escultura de Lakshmi Narayan en la seua caseta, en una estàtua de Buda davant. El caño de la dreta du una escultura de Vishnu (com Vaikuntha Kamalaja) aixina com un Buda.[7]

Ademés dels cinc chaityas en la vora de la conca, hi ha un atre chaitya més gran en el fondo. La paret noroest de la conca hiti està dominada per una estàtua de tamany natural d'un Buda assentat en Bhumisparsa Mudra. El santuari junt a les escals orientals conté un linga. Finalment, hi ha un chicotet temple shikhara, dedicat a Padmapāṇ@i.[11]

També hi ha una série d'escultures votives construïdes en les parets de rajola del pati.[7]

Adició modernes

Des de principis del XXI s'han afegit varis elements a Alko Hiti, com una torre d'aigua, canonades subterrànees, pous de recarrega d'aigua de pluja i estanys.[12] El primer pou de recarrega es va instalar en 2008, el segon en 2009.[13]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 UN-HABITAT, 2007. Water Movement in Patan with reference to Traditional Stone Spouts [1] archivat en Wayback Machine., ISBN 9789937203913
  2. ↑ 2,0 2,1 Dhunge Dhara: A Case Study of the Three Cities of Kathmandu Valley [2] archivat en Wayback Machine. by Riddhi Pranhan, Ancient Nepal 116-118, 1990
  3. ↑ Disaster Risk Management for the Historic City of Patan, Nepal [3] archivat en Wayback Machine. by Rits-DMUCH, Ritsumeikan University, Kyoto, Japan and Institute of Engineering, Tribhuvan University,Kathmandu, Nepal, 2012, retrieved 16 September 2019
  4. ↑ Water & Culture by Saphalya Amatya, Jalasrot Vikas Sanstha (JVS), Nepal, 2006, ISBN 9994680323
  5. ↑ Google street view, retrieved 6 February 2022
  6. ↑ Water Conduits in the Kathmandu Valley (2 vols.) by Raimund O. A. Becker-Ritterspach, ISBN 9788121506908, Published by Munshiram Manoharlal Publishers Pvt. Ltd., New Delhi, Índia, 1995
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 The Lotus Pool: Buddhist Water Sanctuaries in the Kathmandu Valley by Julia A. B. Hegewald, South Asian Studies. No. 13, 1997, pp. 145-159
  8. ↑ Jarunhiti by Akira Furukawa (ed.), Sukra Sagar Shrestha, Amrit Bajracharya and Kanako Ogasawara, Vajra Books, Nepal, 2010, ISBN 9789937506533
  9. ↑ Alkohiti #1 by Handicraft goods of all kinds metal, retrieved 18 February 2022
  10. ↑ Living Traditions: Aquatic Architecture and Imagery in the Kathmandu Valley by Julia A. B. Hegewald, in: Deepak Shimkhada (ed.), Nepal: Nostàlgia and Modernity. Mārg Publications, Mumbai, 2011, p. 37-45, ISBN 9380581084
  11. ↑ Padmapani Temple, Kathmandu-valley-temples. com, retrieved 6 February 2022
  12. ↑ Traditional Infrastructure, Modern Flows: Cultural Politics of Modernization in the Kathmandu Valley [4] archivat en Wayback Machine. by Olivia Molden, Thesis presented to the Department of Geography and the Graduate School of the University of Oregon, June 2015
  13. ↑ Artificial Groundwater Recharge Method to conserve stone spouts in Lalitpur Sub Metropolitan City Kathmandu, Nepal [5] archivat en Wayback Machine. by P. Amatya, S. Duwadi and N. Bhandari, Nepal Rainwater Harvesting Alliance, Kathmandu, Nepal & Society For Climate Change Study Nepal, SFCCSN, Galkopakha, Thamel Kathmandu & Tribhuvan University, Kritipur, Kathmandu. Retrieved 8 March 2022