Albirament OVNI del vol 105

L'albirament OVNI del Vol 105 va ocórrer el 4 de juliol de 1947, quan tres membres de la tripulació a bordo d'un vol de United Airlines varen informar haver vist múltiples objectes voladores no identificats en els cels sobre el Noroest del Pacífic. L'incident es trobava entre a lo manco 800 albiraments similars en els Estats Units en unes poques semanes en l'estiu de 1947, pero el primer informe de pilots professionals. l'eixèrcit nortamericà finalment va atribuir lo que varen vore els membres de la tripulació a "avions ordinaris, globos, pardals o pura ilusió".

Antecedents

Les fotografies de Rhodes

El 24 de juny de 1947, el pilot privat Kenneth Arnold va informar que, mentres estava en l'aire sobre el suroest de l'estat de Washington, hi havia vist una série de nou objectes lluents volant més allà del Mont Rainier a altes velocitats.La prensa va falcar els térmens platillo voladores i discs voladores per als objectes, basant-se en la descripció d'Arnold de la seua característiques de vol. El d'Arnold va ser el primer albirament OVNI notable despuix del final de la Segona Guerra Mundial, i va ser seguit per una ona massiva d'informes similars durant les pròximes semanes, marcant el començ de l'era moderna de l'ufologia.

Albirament

A les 9:04 p. m. MST, el vol 105 de United Airlines, atés per un Douglas DC-3, va desapegar de Boise, Idaho, en destí a Pendleton, Oregó.En un signe dels temps, quan l'avió va partir, la torre Boise va sugerir en broma "estar atents als platillo voladores".'"

Huit minuts despuix del vol, quan l'avió volava "aproximadament cap a la vespradeta", el Primer oficial Ralph Stevens va vore lo que va pensar que eren un o més avions que s'acostaven en el cel crepuscular. Va respondre parpadeando les llums d'aterrisage del DC-3 i alertant al seu copilot, el capità E. J. Smith. Els dos hòmens varen vore quatre o cinc objectes, que despuix descriurien com "plans i circulares". Smith li diria a Associated Press que eren "més grans que els avions", pero li diria a United Press que per les posicions dels objectes en relació en l'avió, "no podem dir res sobre la seua forma, excepto que eren prims i plans en la part inferior [sic] i asprosos apareixent en la part superior. No podem dir en certea si tenien forma de platillo, ovalat o qualsevol atra cosa sobre el seu tamany ."Un era més gran que els atres, i volaven en una "formació solta". Els objectes varen desaparéixer, solament per a ser reemplaçats per quatre més.

El DC-3 va seguir als objectes durant 10 a 15 minuts, o aproximadament 45 milles (72 km). Smith i Stevens varen cridar per radi a la torre en Ontario, Oregó, aixina com a un atre vol de United que volava cap a l'est en l'àrea. Cap va avistar els objectes. Varen cridar a l'assafata Marty Morrow, que estava en la cabina de l'avió. Ella va corroborar lo que havien vist. Els huit passagers no varen vore els objectes, pero Smith atribuiria açò les posicions dels objectes "en la seua majoria morts davant de nosatres i fòra de la proa". Smith i Stevens mai varen poder alcançar els objectes, que eventualment es varen accelerar o es varen desintegrar.