Acció del 10 de novembre de 1808

Acció del 10 de novembre de 1808

L'acció del 10 de novembre de 1808 va ser un enfrontament naval lliurat en el marc en les Guerres Napoleòniques en el que una fragata britànica va véncer i va capturar una atra francesa en el golf de Viscaya. L'acció va formar part del bloqueig eixercit per la Marina Real britànica en els ports viscaïns durant la guerra, una estratègia designada per a evitar l'arribada i la partida de barcos a ports francesos. D'esta manera, Gran Bretanya pretenia eliminar el comerç exterior en França i danyar aixina l'economia francesa, aixina com separar-li de les seues colónies d'ultramar. El barco francés que va participar en l'acció, el Thétis, estava destinat a traslladar una càrrega de farina i recaptes militars, ademés d'aproximadament 100 soldats, per a reforçar la guarnició de l'illa de Martinica, situada en les Índies Occidentals i que França controlava.

La Thétis no havia abandonat la costa francesa aun cuando una fragata britànica pertanyent a l'esquadra costera que patrullava la zona ho va descobrir. La funció d'esta unitat consistia en vigilar l'entrada als ports francesos situats en Viscaya, principalment el de Brest, i interceptar qualsevol barco que pretenguera accedir o partir d'ells. La fragata que ho havia avistar, l'HMS Amethyst, va escomençar a perseguir a la Thétis i despuix va iniciar la batalla. A lo llarc d'esta, el barco britànic es va mantindre sempre prop del francés pero evitant que els soldats a bordo de la Thétis abordaren el seu navío. Ademés, varen aprofitar la seua superioritat numèrica per a impondre's als seus rivals per mig de l'us de dispars potents i precisos. La batalla es va estendre en el temps durant més de sis hores i els francesos varen sofrir 130 pèrdues mortals, entre les que es trobava el capità i molts soldats, ans que la tripulació de la Amethyst conseguira capturar la Thétis. En els minuts posteriors, dos navío britànics més varen aplegar a la zona atrets pel sò dels dispars i varen ajudar a realisar el transport del danyat Thétis a Gran Bretanya.

La batalla va supondre un dur colp per als defensors francesos de Martinica, els quals varen quedar aïllats de França i varen sofrir l'escassea de recaptes alimenticis i militars. A pesar de que una atra fragata va conseguir evadir el bloqueig i aplegar a l'illa en 1808, esta estava rodejada de bases britàniques i va ser invadida i presa en giner de 1809. Els britànics es varen fer en el control d'atres colónies franceses en els dos anys següents gràcies al bloqueig, que varen aïllar les comunicacions de França en els seus territoris d'ultramar. La Amethyst i el seu capità Michael Seymour varen estar actius en esta campanya i varen conseguir capturar una segona fragata francesa, el Niémen, durant l'Acció del 6 d'abril de 1809.

Context històric

Vista satelital del golf de Viscaya, lloc en el que va tindre lloc l'acció.

Cap a novembre de 1808, les guerres napoleòniques havien començat ya cinc anys abans. Encara que França havia conquistat grans porcions del continent europeu, era incapaç d'eixercir una influència significante en la mar, el qual dominava la Marina Real britànica des de la seua victòria en la batalla de Trafalgar, la qual s'havia lliurat en octubre de 1805. Una part important de l'estratègia de la Marina Real consistia en l'implementació d'un férreu bloqueig sobre els ports marítims francesos més importants en esquadres de fragatas i navío de llínea, destinades a interceptar i capturar tots els barcos que intentaren accedir als ports francesos o partir des d'ells. El millor port francés de l'Atlàntic, i conseqüentment l'objectiu més important per a la Marina Real, era el de Brest, situat en la costa de Viscaya. Vigilant este port hi havia un gran número de barcos de guerra, els quals estaven dividits en dos esquadres: l'esquadra costera tenia com a objectiu observar la costa directament i estava formada principalment per fragates i navío chicotets i ràpits; l'atra esquadra accionaba més llunt de la costa i l'integraven barcos de llínea pesats el fi de la qual era interceptar les flotes i esquadres de batalla franceses que avistar prèviament l'atra esquadra.

L'eficàcia del bloqueig britànic era tal que la comunicació i els reforços entre França i les seues colónies eren perillosos per als barcos involucrats i estava, per lo tant, severament llimitat. Açò va conduir a la desafecció entre els colonialista francesos, especialment en el Carib, a on estaven rodejats de ports britànics hostils i sofrien bols i bloquejos constants per part dels barcos britànics. Les illa de Martinica era una de les illes franceses més importants de les Índies Occidentals, pero a finals de 1808, l'economia de l'illa s'hi havia vist crispada pel bloqueig eixercit pel Regne Unit. Com a conseqüència, escassejaven els recaptes de menjar i militars, mentres que la moral era baixa. En estiu, els barcos de guerra britànics varen interceptar un navío enviat per França, el qual pretenia alertar de la desesperada situació de les defenses de l'illa; mensages similars que varen conseguir aplegar a França urgían una resposta immediata de la Marina Nacional.

Es va seleccionar la fragata Thétis, estacionada en Lorient, al sur de Brest, per a transportar recaptes a Martinica, tasca a la que es varen destinar 330 hòmens, quaranta canons i un nou capità, Jacques Pinsum. Els recaptes incloïen més de 1000 barrils de farina, ademés de 106 soldats per a reforçar la guarnició de Martinica. L'operació va tractar de portar-se a terme en total secretisme: en la finalitat d'evitar que els britànics descobriren la missió de la Thétis, no es va informar siquiera a les defenses costeres locals de la primerenca partida de la fragata el 10 de novembre de 1808.

Els esforços dels francesos per a encobrir la missió i partida de la fragata varen resultar inicialment exitosos: els barcos britànics que es trobaven en eixa àrea no estaven al tant de les intencions de la Thétis abans de la seua eixida. No obstant, estaven preparats per a qualsevol moviment francés i llançaven patrulles regularment, particularment dos barcos baix el comando dels capitans Michael Seymour i Frederick Lewis Maitland, l'HMS Amethyst i l'HMS Emerald, respectivament. Abdós capitans tenien experiència i eren oficials veterans: Seymour havia perdut un braç en la batalla del Gloriós Primer de Juny quinze anys abans, i havien acordat eixir a la captura junts, comunicant-se freqüentment i en un acort que establia el repartiment equitatiu dels botins entre abdós tripulacions. Despuix de vàries semanes navegant conjuntament, les fragates es varen separar al començament de novembre.

Batalla

A les 18:42 del 10 de novembre de 1808, la guarnició d'una bateria de canons defensiva situada en l'illa de Groix va avistar una fragata que es movia ràpidament cap a l'oest. Al no haver rebut cap informació sobre algun moviment francés en eixe moment, la bateria va disparar en dos ocasions a modo d'avís en la finalitat de que el barco establira la seua identitat. La fragata, la Thétis, va respondre en la seua senyal de reconeiximent i els dispars varen cessar, pero el sò havia atret l'atenció de la HMS Amethyst, que s'acostava a Groix des de l'oest. Despuix de cinc minuts, els miradors de Seymour varen divisar la fragata francesa i la Amethyst va obrir fòc immediatament. Pinsum va seguir les órdens d'evitar qualsevol combat i va posar rumbo al suroest en l'intenció d'escapar de l'Atlàntic. A les 21:00, la Amethyst es trobava lo suficientment prop per a disparar a la fragata francesa en uns chicotets canons situats en la part davantera del barco; els francesos varen fer lo propi en els seus canons. Segur de que la seua pedrera era un enemic, Seymour va llançar eixides tractant d'atraure l'atenció d'atres barcos de l'esquadra costera que pogueren interceptar el barco francés, i va rebre com a resposta centelleigs/centellejos de llum provinents del noreste. Açò significava que el capità Sir Thomas Hardy s'unia a la persecució en l'HMS Triumph.

Michael Seymour, capità de la Amethyst.

A les 21:15, Pinsum es percató de que el seu pesat i carregat barco no podria escapar de la Amethyst per velocitat, per lo que va reduir la seua velocitat i va girar bruscament just davant del barco britànic en un intent de disparar-li frontalment. Seymour estava preparat per a esta maniobra i la va contrarrestar alluntant-se de la Thétis, de modo que els canons del barco francés varen caure danyats a la mar i abdós fragates varen completar un gir complet abans de tornar a prendre la direcció inicial. A continuació, Seymour va fer que el barco tornara cap a arrere, front a l'navío francés i mantenint prop de la Amethyst, i va escomençar a disparar els seus canons contra la Thétis, la qual va respondre de la mateixa manera. Durant vinticinc minuts, abdós fragates, separades per poca distància, varen continuar disparant l'una contra l'atra al mateix temps que es dirigien a l'oest. A les 21:40, Pinsum va tornar a intentar disparar els seus canons frontalment contra la Amethyst, en la finalitat de travessar la seua popa mentres est continuava navegant. Per a contrarrestar esta acció, Seymour va reduir la velocitat del seu barco i açò va causar que els aparejos del barco francés es enmarañasen en els del britànic. Abdós navío varen continuar disparant mentres les tripulacions d'abdós tractaven de lliberar al seu barco de l'atre. Uns minuts despuix ho varen conseguir i les fragates varen continuar el seu duel. A les 22:05, la Amethyst va tornar a alvançar al seu rival i va creuar la proa del barco francés des de babor. Despuix d'açò, li va disparar en els seus canons i es va replegar a estribor per a reprendre el seu intercanvi de dispars.

Els dispars francesos estaven començant a causar danys en el barco britànic, i a les 22:20, el pal es mesana de la Amethyst va resultar danyat i va colapsar sobre l'alcasser de l'navío. En caure, el pal major va esclafar el timó, lo que li va impedir a Seymour seguir comandando el barco. La Thétis es va alvançar i Pinsum va tractar de disparar a la desorganisada Amethyst. En l'objectiu de disparar-els, viraron bruscament a estribor; no obstant, el pal de mesana dels francesos també es va trencar i varen tindre que detindre's de colp i repent. En estar abdós barcos sense el pal major, la seua capacitat per a maniobrar es va vore reduïda i els dos navío varen escomençar a acostar-se. Pinsum va ordenar llavors als soldats de la seua fragata que abordaren l'navío britànic i ho capturaren, mentres Seymour es preparava per a una eventualitat per mig de la càrrega de perdiganes redones en el seu canó i els seus carronadas en una cantitat doble d'arracades de metralla. A les 23:00, Pinsum va llançar inesperadament la seua fragata contra la Amethyst. Les proes d'abdós barcos varen colisionar i abdós varen eixir rebotats. En eixe moment, els francesos varen acostar la popa del seu barco a la dels francesos. A l'orde de Pinsum, els soldats i els mariners es varen abalançar sobre la coberta i els pasamanos del barco rival, preparats per a botar a ell i enfrontar-se a la seua tripulació en un combat cos a cos. A falta de pocs segons per a l'abordage, Seymour va ordenar als seus artilleros que obriren fòc. Els dobles canons, disparats a bocajarro, varen matar o varen ferir a prop de 100 home, entre els que es trobaven la majoria dels oficials. Solament quedaven quatre canons en bon estat en la Thétis. Es varen produir tres incendis en diferents parts d'este barco a causa de la proximitat dels apagallamas de l'navío britànic.