AIESEC
AIESEC (en francés, originalment Association Internationale dones Etudiants en Sciences Economiques[1]) és una organisació global, sense fins de lucre, formada per jóvens d'entre 18 i 30 anys de tot lo món.
Els seus membres estan principalment interessats en temes globals com els Objectius de Desenroll Sostenible, apuntant-li a la pau per mig de tres pilars: interculturalidad, liderage i desenroll professional.
En AIESEC, els jóvens desenrollen les seues capacitats a través dels seus programes interns de membres, liderage i intercanvi. La seua oficina central es troba en Quebec, Canadà, en la ciutat de Montreal. Actualment la ret internacional d'AIESEC inclou més de 150.000 membres en 120 països i territoris. És l'organisació internacional de jóvens més gran del món, reconeguda per l'ONU.[2] Està present en unes 2400 universitats de tot lo món, proporcionant més de 30.000 experiències de liderage als seus membres, i enviant jóvens en 20.000 intercanvis internacionals a l'any.[3] AIESEC rep soport de més de 4000 organisacions associades al voltant de tot lo món, per a recolzar el desenroll dels jóvens i l'accés a persones en talent, que busquen el creiximent personal.[4]
Història
Fundació
L'idea darrere d'AIESEC va escomençar en 1930, quan representants de vàries universitats en diferents parts d'Europa varen intercanviar informació sobre varis programes i universitats especialisades en economia i negocis. Els estudiants estaven portant a terme pràctiques en atres països, la majoria per iniciativa pròpia, pero açò es va paralisar en l'arribada de la Segona Guerra Mundial.[5]
En 1944, els països escandinaus neutrals seguien intercanviant estudiants en Estocolm, Suècia. Bertil Hedberg, funcionari de l'Escola d'Economia d'Estocolm, i els estudiants Jaroslav Zich de Checoslovàquia i Stanislas Callens de Bèlgica, varen fundar la AIESEC el 2 de juliol de 1948, en el nom de Association Internationale dones Etudiants en Sciences Economiques. (AIESEc) en sèu en Praga i varen iniciar el desenroll de l'organisació entre 1946 i 1948 de manera informal, l'activitat de la qual era “ajudar a desenrollar les relacions amistoses entre persones de distints països”, Jaroslav Zich com a primer President de l'associació. En el moment de la fundació d'AIESEC, a finals de la década de 1940, Europa es trobava en ple procés de recuperació de l'II Guerra Mundial que infligió greus pèrdues a la seua població. Les fàbriques i empreses necessitaven desesperadament eixecutius, directius i líders. No obstant, el continent necessitava un poc més que desenroll empresarial; la guerra havia danyat greument les relacions entre les nacions europees, i molts membres de la comunitat pensaven que era necessari prendre mides per a abordar este problema.[6] Oficialment, AIESEC es va fundar en 1948, i la seua missió era la de “expandir l'enteniment d'una nació per mig de l'expansió de l'enteniment dels seus individus, canviant el món persona a persona”. En 1948, es va iniciar un desenroll renovador de l'associació, en la realisació de reunions internacionals (congressos), substituint la pràctica de govern des de la sèu central. La primera reunió àmplia la varen celebrar estudiants de 9 universitats de 7 països en abril de 1948 en Lieja (Bèlgica).
Posteriorment, en 1949 es va organisar en Estocolm l'assamblea oficial constituent (el congrés) del que varen participar 89 estudiants, en Bengt Sjӧstrand com a president i Suècia com a país president per a 1949/1950. Estudiants de sèt nacions: Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Països Baixos, Noruega i Suècia, es varen reunir per a eixe primer Congrés Internacional d'AIESEC.[7]
En 1949, 89 estudiants varen ser intercanviats per AIESEC entre les nacions membres. Els dos següents congressos anuals es varen celebrar en Estocolm, presidit per Bengt Sjӧstrand, i en París, presidit per Jean Choplin, respectivament. En eixos congressos es va declarar la missió de l'organisació: «expandir l'enteniment d'una nació expandint l'enteniment dels individus, canviant el món persona a persona.« També una constitució per a l'organisació definia un propòsit: “AIESEC és una organisació independent, apolítica i internacional que té com a propòsit establir i promoure les relacions amistoses entre els membres.”
És ací quan es va definir AIESEC en una identitat clara. Des de llavors, l'intercanvi internacional de jóvens és una de les activitats principals de l'organisació. En els anys posteriors, va haver un fluix constant d'anexió de països a la ret, lo que va fer que en un periodo molt curt de temps AIESEC es convertira en global. El número d'estudiants i organisacions involucrades en el programa d'intercanvi va créixer ràpida i constantment, alcançant els 2467 intercanvis a finals de 1960 i els 4232 a finals de 1970.
Un punt important en l'història d'AIESEC va ser l'establiment d'un “Programa Temàtic Internacional” que establia oficialment els temes específics dels seminaris internacionals, nacionals i locals. En el temps este programa va créixer fins a convertir-se en una guia per a les futures generacions d'AIESEC. [7] En les següents décades, els temes de debat varen ser: comerç internacional, gestió de l'educació, desenroll sostenible, emprendimiento, responsabilitat social i corporativa i atres problemàtiques socioeconòmiques específiques en un enfocament apolítico.[7] A finals dels 90, la discussió sobre la rellevància de l'organisació va posar al Programa Internacional d'Intercanvis de nou en l'agenda central i es varen canalisar majors esforços per a assegurar el creiximent d'esta àrea.
En el 2008, AIESEC va celebrar 60 anys activant liderage. Eixe mateix any, el exmiembro d'AIESEC, Martti Ahtisaari va obtindre el premi Nobel de la Pau.
Membres
En 2018, AIESEC es trobava present en 126 països i territoris de tot lo món.[8]
Participació en el campus
AIESEC oferix una plataforma als jóvens de distintes universitats i instituts, per mig de la realisació de pràctiques internacionals i/o l'adheriment a diverses seccions locals. Estos jóvens poden desenrollar el seu potencial de liderage treballant i dirigint equips internacionals. Les oportunitats d'afiliació associada permeten als jóvens treballar en diverses ONG associades a AIESEC i representar al seu país com a part dels programes d'embaixadors universitaris. Els productes de l'organisació són Talent Global, Professor Global i Voluntari Global.
Cada any, els membres tenen l'oportunitat de viure i treballar en un país estranger. Els participants poden elegir treballar en les àrees de gestió, tecnologia, educació o desenroll. Açò els ajuda a desenrollar les seues habilitats empresarials.[9]
Conferències
AIESEC organisa més de 500 conferències cada any que varien en duració i alcanç demogràfic. El propòsit de les conferències és reunir a la comunitat internacional de membres d'AIESEC per a millorar les seues habilitats professionals, proporcionar oportunitats de networking i treballar en l'estratègia de l'organisació. Els temes d'interés en els que se centra l'organisació inclouen: liderage, desenroll sostenible, iniciativa empresarial, innovació, responsabilitat social corporativa, i impacte dels jóvens en la societat moderna.[3]
Referències
- ↑ Mattia (2003-09-30). Elsevier's Dictionary of Acronyms, Initialisms, Abbreviations and Symbols (en en), Elsevier. ISBN 9780080544137.
- ↑ «SENAR-GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS COMMITTEE RECOMMENDS 52 ORGANIZATIONS FOR CONSULTATIVE STATUS WITH ECONOMIC AND SOCIAL COUNCIL» (en anglés). www. un. org .
- ↑ 3,0 3,1 «AIESEC». AIESEC web site. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2010. Consultat el 5 de maig de 2010.
- ↑ «AIESEC». AIESEC web site. AIESEC. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2012. Consultat el 14 de febrer de 2012.
- ↑ Kern, Beth. «AIESEC ajuda als becaris a adaptar-se». University Chronicle.
- ↑ «AIESEC 60 Years».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Història d'AIESEC».
- ↑ «AIESEC: Contact Us».
- ↑ «Programes AIESEC».
- Este artícul conté una traducció derivada de «AIESEC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.