Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …l]], tenen un estil clar i reconeixible entre la família d'estils de les [[arquitectura eclesial|arquitectures eclesials]]. …habitualment influïdes pel llegat de l'[[Imperi Romà d'Orient]] i de l'[[arquitectura bizantina]], totes compartixen un conjunt de similituts fonamentals que les
    1 kB (166 paraules) - 02:56 4 nov 2022
  • …de la Sèu de Sevilla''' és la [[catedral]] [[arquitectura gòtica|gòtica]] cristiana en major superfície del món. L'[[Unesco]] la va declarar en l'any [[1987] [[Categoria:Arquitectura]]
    640 bytes (95 paraules) - 00:44 27 ago 2023
  • …omà es varen trobar les que constituïxen la primera iglésia [[cristianisme|cristiana]] al nort del riu Danubi. [[Categoria:Arquitectura]]
    1 kB (191 paraules) - 21:46 29 nov 2021
  • …o''' (en [[idioma búlgar|búlgar]]: Беловска базилика) és una gran basílica cristiana parcialment preservada de l'Antiguetat tardana, prop del llogaret de Golyam [[Categoria:Arquitectura de Bulgària del sigle VI]]
    795 bytes (128 paraules) - 18:58 6 oct 2016
  • …' o '''de Cantorbery''' és una de les més antigues i famoses estructures [[cristiana]]s en [[Anglaterra]]. És la [[catedral]] del [[arquebisbe de Canterbury]], [[Categoria:Arquitectura d'Anglaterra del sigle XV]]
    972 bytes (140 paraules) - 10:34 4 maig 2024
  • 2 kB (292 paraules) - 16:28 24 oct 2024
  • …monge|monges]]. Els monasteris estan presents en la religió [[cristianisme|cristiana]] i [[budisme|budista]]. [[Categoria:Arquitectura]]
    1 kB (155 paraules) - 15:46 23 set 2022
  • …tura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà …ionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].
    5 kB (720 paraules) - 09:12 18 set 2015
  • …s com a monuments culturals. La població de la fortalea era [[cristianisme|cristiana]], i la fortalea albergava al voltant de 20 [[iglésia (edifici)|iglésies] [[Categoria:Arquitectura]]
    2 kB (308 paraules) - 12:45 22 feb 2018
  • …a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a [[1334]] en que va ser derrocada i alçat u
    4 kB (615 paraules) - 16:55 2 jul 2023
  • …es va establir per la Plaça de Mossen Sorell, posteriorment a la conquista cristiana de la ciutat. * Mariano Torreño Calatayud.: Arquitectura y Urbanismo en Valencia. Colección Tierra viva. 179 pp. ISBN 9788496419087
    4 kB (605 paraules) - 11:45 7 jul 2024
  • …icació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval. …icació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval.
    5 kB (891 paraules) - 12:32 1 oct 2024
  • …cint principal, se situen dos torrellons quadrats. Un construït en l'época cristiana, fabricat en selleria, i un atre confeccionat de tapiador i pinyonat, relat En l'interior de l'edifici, es poden observar importants restants d'arquitectura gòtica tardana flamígera, aixina com el majestuós art alcançat en algep
    3 kB (507 paraules) - 17:20 9 oct 2024
  • …o, Ramón; García Fernández, Manuel; (1996). «Marchena: la villa señorial y cristiana (siglos XIII al XV)».(Volumen I) (1.ª edición). Marchena. pp. 73-91. ISB …onio (2011). «Una visita a la comarca de Los Alcores». eDap: documentos de arquitectura y patrimonio (3): 24-30
    2 kB (336 paraules) - 15:40 7 jun 2023
  • …la vida eterna. Els sarcòfecs eren depositats en [[mastabe]]s, [[Piràmide (arquitectura)|piràmides]], [[hipogeu]]s, i atres tipos de soterraments o edificacions f …bé foren utilisats pels [[Antiga Roma|romans]] fins que aparegué la costum cristiana de l'enterrament en [[sepulcre]]s, en lo que caigué en descostum el sarcò
    2 kB (301 paraules) - 01:45 31 ago 2022
  • …spuix de l'oficialisació en l'[[Imperi romà]] de la [[Cristianisme|religió cristiana]], que considerava immorals les representacions teatrals. L'edifici fon cob [[Categoria:Arquitectura romana]]
    2 kB (293 paraules) - 23:16 21 maig 2021
  • …va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapi …de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar (arquitectura)|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del
    7 kB (1000 paraules) - 17:03 15 set 2024
  • …astell fon reconstruït i ampliat durant el periodo inicial de la possessió cristiana, per a garantisar les terres conquistades, i mantingut, en més o menys cui [[Categoria:Arquitectura]]
    3 kB (509 paraules) - 12:30 13 oct 2024
  • …fonamentalment [[ceràmica]], tapissos i estàtues, des de l'inici de l'era cristiana fins a la primerenca renaixença. [[Categoria:Arquitectura]]
    2 kB (338 paraules) - 00:10 18 feb 2018
  • …història de la ciutat, des de l'época romana, la visigoda, l'islàmica i la cristiana, reflectint un espai com a pocs en Valéncia per a vore i admirar el passat …rquitectura.com/centro-de-arte-hortensia-herrero-inaguracion/ El Centro de Arquitectura Hortensia Herrero abre sus puertas. ErreArquitectura]
    2 kB (365 paraules) - 10:53 7 jul 2024

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).