Giosuè Carducci

Giosuè Carducci

Giosuè Carducci (Valdicastello, 27 de juliol de 1835–Bolonia, 16 de febrer de 1907) fon un poeta i escritor italià.

Opost al papat, a la monarquia i al sentimentalisme que dominaven la lliteratura italiana del seu temps, fon el primer poeta que adaptà en exit els metros clàssics llatins a la poesia italiana moderna. En tota la seua obra son notories l'afirmació de la seua personalitat, la seua rebelia i inconformisme —sobre tot en la seua época jovenil— i el seu anticlericalisme militant.

Li fon concedit el premi Nobel de Lliteratura en 1906.

Obra seleccionada

• 1857: Rime
• 1863: Juvenilia
• 1865: Inno a Satana
• 1865: Levia Gravia
• 1871: Decenalia
• 1873: Nuove poesie
• 1874: Studi letterati, ensaig
• 1876: Bozetti critici e discorsi letterari, ensaig
• 1879: La canzone di Legnano
• 1882: Giambi ed epodi
• 1883: Ça ira
• 1886: Intermezzo
• 1877-1889: Odi Barbare
• 1897: La chiesa di Polenta, obra a la que posà musica en l'any 1903 Francesco Balilla Pratella
• 1901: Rime e Ritmi
• 1928: Primizie e reliquie, obra pòstuma

Enllaços externs

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Giosuè Carducci

Predecessor: Henryk Sienkiewicz

Premi Nobel de Lliteratura 1906

Successor: Rudyard Kipling