Riu Níger

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Mapa de la conca del riu Níger (en vert)
Retrat de Mungo Park

El riu Níger és un llarc riu africà, el principal d'Àfrica Occidental.

Naix en Guinea, travessant després Malí, Níger, Benín i Nigèria, a on desemboca formant el gran delta del Níger en el golf de Guinea. Té una llongitut de 4184 km que ho convertix, per llongitut, en el tretzé del món i el tercer d'Àfrica, soles superat pel riu Nil i el riu Congo. Drena també una gran conca de 2.262.000 km², la undècima del món i la quarta d'Àfrica (superada per la del Nil, el Congo i el llac Chad).

És un riu navegable fins Bamako, lo que ho convertix en la principal via de comunicació, transport i comerç entre els països de la zona. El seu principal afluent es el riu Benue. En la seua confluència en atre dels seus afluents, el Bani, en el centre de Malí, el Níger se bifurca i forma un delta interior, una àrea pantanosa d'uns 400 quilómetros de llarc. En esta regió se troben ciutats com Mopti, Sévaré y Djenné.

Exploració

En la Antiga Roma se pensava que el riu propenc a Timbuktú era una part del riu Nil,[1] una creència continuada també per l'àrap Ibn Battuta. A principis del segle XVII els exploradors europeus pensaven que el riu fluïa cap al oest desembocant en el riu Senegal. Els occidentals només establiren el curs del riu en el segle XIX, sent un dels seus descriptors l'explorador britànic Mungo Park, qui demostrà que el riu fluïa en direcció est.[2] Foren els exploradors Josua Zweifel y Marius Moustier quins descobriren les fonts del Níger en 1879.

Referències

  1. Plini, NH 5.10
  2. Toyin Falola, Matthew M. Heaton. A History of Nigeria. Cambridge University Press, 2008. ISBN 9781139472036

Enllaços externs