Triceràtops
Triceràtops (del grec tri-/τρι- ="tres", kéras/κέρας ="cuerno", i -ōps/-ωψ ="cara";"cara de tres banyes'") és un gèner de dinosauris ceratopsians ceratòpsits, que vixqueren en el Cretàceu superior (fa aproximadament 67 i 65 millons de anys, en el Maastrichtià) en lo que hui es Nort-Amèrica.
Descripció
Els triceràtops van ser un dels últims dinosauris a aparéixer abans de l'extinció massiva del Cretàceu-Terciari. Media fins a 9 metros de llongitut i 3 metros de altura. Els triceràtops eren animals herbívors, robusts i voluminosos (pesaven entre 6,1 i 12 tonellades). Es movien sobre les seues quatre grosses potes; les davanteres destacaven per la seua força, ya que havien de soportar el pes d'un cràneu de dimensions desproporcionades. L'epidermis de l'animal era grossa i presentava unes chicotetes protuberàncies que es disseminaven pel seu cos de manera irregular. Els extremitats eren corpulentes i els dits del peu seccionats.
Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, de la qual cosa es té conte donada les calcigades que estos capilars van deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, la qual cosa ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del Espinosàureu, i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del Estegosàureu.
La boca recorda a un pic de loro, mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Després d'arrancar els brots i fulls triturava l'aliment en fileres de dents localisats en el fons de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que van ser els herbívors dominants del seu temps.
Història
El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en Cas Creek, (Wyoming), l'any 1888. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en 1889.[1] No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: aquelles restes erròneament nomenades eren originariàs de les proximitats de Denver, Roig; van ser trobats en la primavera de 1887.[2] La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, la qual cosa també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies.
En les primeres décades posteriors a la descripció de Triceratops, es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del Triceratops original, cridat T. horridus per Marsh (del llatí horridus =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells oss pertanyents a l'espècimen tipos, més tard identificat com un individu ancià). Les espècies conegudes de triceratópos inclouen al T. prorsus (Marsh, 1890) i al T. horridus (Marsh, 1889).[3] Anteriorment es va creure que el diceràtop era una espècie de triceràtop, pero actualment este es troba reconegut com un gènero distint.
Referències
- ↑ Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.
- ↑ Carpenter, K. (2006). "Bison" alticornis and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians. In: Carpenter, K. (ed.). Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.
- ↑ Forster C.A. 1996. Species resolution in Triceratops: cladistic and morphometric approaches. J. Vertebr. Paleontol.;16:259–270.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Triceratops de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Bibliografia
- Horner, J. R., & Goodwin, M. B. 2006. Major cranial changes during Triceratops ontogeny. Proc BIOL Sci. November 7; 273(1602): 2757–2761.
- Mathews, J., Henderson, M. & Williams, S. 2007. Taphonomy and sedimentology of the first known Triceratops bonebed, Carter County, Muntanyesa. 67th Annual Meeting. Society of Vertebra't Paleontology. Journal of Vertebra't Paleontology, 27, 3, 114.
- Walters, R., Chapman, R. E. & Snyder, R. A. 2001. Fleshing-out Triceratops: adding muscle and skin to the virtual Triceratops. Journal of Vertebra't Paleontology. Abstracts of papers. Sixty-first annual meeting society of vertebra't paleontology, 21, Supplement to number 3, 111A