Tlahuizcalpantecuhtli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:38 27 oct 2024 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Tlahuizcalpantecuhtli en el Còdex Borgia

Tlahuizcalpantecuhtli (del nàhuatl: tlahuizcalpantecuhtli ‘el senyor en l'aurora’‘ tlahuizcalli, “l'aurora”; pa, “en”; tecuhtli, “senyor” ’) en la mitologia asteca, energia de l'amanecer, la deitat colorida sonrosada de l'aurora. Com el seu nom indica, Tlahuizcalpantecuhtli, el Senyor de l'Estrela de l'Alba, és la personificació del lucero del matí, el planeta Venus, lo que el convertix en una manifestació de Quetzalcóatl. En algunes pàgines del còdex Borgia apareix com un esquelet arquero. En certes trecenes es diu que va desafiar al sol, pero Tonatiuh el va matar convertint-ho en Itztlacoliuhqui-Ixquimilli. En general, Tlahuizcalpantecuhtli es considerava una energia perillosa. Està associat a Quetzalcoatl.​

Es menciona que va ser adoptat com deitat pels tolteques, i que posteriorment algunes atres cultures el varen reprendre (com els mexicas), en ocasions se li relaciona en Quetzalcóatl la serp emplumada; el qual simbolisava al planeta Venus. Llavors, se li coneixia com Tlahuizcalpantecuhtli o estrela del matí i ademés com a estrela de la vesprada es coneixia pel nom de Xolotl, o el seu germà bessó, com ho cridaven en algunes civilisacions. Per lo que Tlahuizcalpan lo podem interpretar com estrela de l'amanecer. En el Calendari Mexica, Tlahuizcalpantecuhtli és el patró de la trecena que escomença el dia Ce Cóatl (1 Serp) i que finalisa en el dia Mahtlactli Omei Ollin (13 Moviment). En est està emparellat en Xiuhtecuhtli, energia del fòc.​

Referències[editar | editar còdic]

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
  • Carballo, David M.; Levine, Marc N. (15 de mayo de 2014). Obsidian Reflections: Symbolic Dimensions of Obsidian in Ancient Mesoamerica (en inglés). University Press of Colorado. ISBN 9781492012764
  • González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  • Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bierhorst, John (tr.) (1992). History and Mythology of the Aztecs: The Codex Chimalpopoca. Tucson: University of Arizona Press. ISBN 978-0-8165-1886-9
  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
  • Quiñones Keber, Eloise (1995). Codex Telleriano-Remensis: Ritual, Divination, and History in a Pictorial Aztec Manuscript. Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-76901-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons