Castell de Morella
El Castell de Morella se troba en la població valenciana i castellonenca de Morella. Està construït en la part alta de la població sobre la "Llosa" aprofitant la roca, és una fortificació del sigle XIII d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval.
En l'any 1931 el Castell de Morella fon declarat monument històric-artístic pertanyent al Tesor Nacional.
Història
El Castell de Morella és una fortificació del sigle XIII d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval.
Morella obri les seues portes, torres que han vist passar l'història, que varen vore com el Rei Jaume I va entrar en la ciutat començant la Reconquista. El castell, que domina un oceà de montanyes, ha segut una les fortalees més imponents del Mediterràneu. El pas de numeroses civilisacions, prehistòriques, íbers, romans, musulmans, cristians... han deixat la seua senyal en esta impressionant construcció habitada ininterrompudament des del III Mileni abans de Crist.
Cada pedra tanca històries, llegendes, aliances i conflictes. Salons i Pati d'Armes que han segut escenari de les batalles del Cid Campejador, de lluites com la Guerra de Successió, i eix de les guerres carlistes. Estes pedres han segut testic dels temps de Càtars i d'Àustries. Des del cim podràs volar pel cel de Morella, cadenes montanyoses s'estenen davant i el descens visual, panoràmic, de les cases morellanes als peus del castell et semblarà un eixam de teulades rojoses.
Descripció
En l'àrea del castell han aparegut restants prehistòrics, ibèrics i romans. Despuix de la Reconquista es varen iniciar les actuals muralles, i les dependències que ya existien varen ser habilitades per als reis cristians.
El castell es dividix en tres nivells: un primer nivell situat en la part inferior del penyó en el que es troben l'entrada i el Palau del Governador. En el segon nivell se situaven les bateries d'artilleria. I en el tercer nivell es trobava el castell pròpiament dit. La part inferior està rodejada de muralles i torres, de les quals són la majoria semicirculars, que sorgixen de la part oest en forma de zigzac.
Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'aljup, la torre de la Pardalea, retretes al vol per a on varen entrar en l'any 1838 els Carlistes, presó de Cacho, restants de palaus reals, torres de l'homenage i pabellons oficials, per a on han passat diferents formes de civilisació i cultures.
El castell, en la part superior, va sofrir modificacions en la guerra de Successió i durant les guerres carlistes, sent bombardejada la torre celoquia en 1813 pel general Elío, obtenint en novembre la rendició de la guarnició francesa. Ad esta zona més elevada s'accedix a través d'una escala, que tenia 90 escalons dels que es conserven 54, la qual conduïx a una porta que dona pas a la plaça per un passadiç que desemboca en la plaça d'armes.
En el centre de la mateixa es troba un aljup d'época romana, sobre el que hi ha una garita del sigle XIX i els restants d'un cos de guàrdia. En la part sur es troben els restants d'una edificació composta per soterràneu que es comunicava en la torre Celoquia.
Al surest es troba la torre Celoquia, que fon la torre de l'homenage cristiana. Fon reformada en el sigle XIII, i segons documents del sigle XVIII tenia tres plantes, en volta la planta baixa i la primera, en coberta exterior a quatre aigües. No tenia escala, i la comunicació interior es realisava pels edificis confrontants. Tingué en el seu sòtol la capella de Santa Bàrbera i Santa Magdalena fins al sigle XVIII. Despuix passà a ser un calabós.
Actualment l'accés al castell es realisa pel claustre del Convent de Sant Francesc.