Anaxàgores
Anaxàgores (Clazomene, antiga Grècia, 483 a. C. - † Lampsacus, antiga Grècia, 428 a. C.), fon un filòsof presocràtic que introduí la noció de nous (νοῦς, ment o pensament) com a element fonamental de la seua concepció filosòfica.
Anaxàgores naixqué en Clazómenas o Clazomene (en l'actual Turquia) i es va traslladar a Atenes (cap a 483 a. C.), per la destrucció i reubicació de Clazómenas despuix del fracàs del tumult jònic contra el domini de Pèrsia. Fon el primer pensador estranger en establir-se en Atenes.
Entre els seus alumnes es trobaven l'estadiste grec Pericles, Arquelao, Protàgores d'Abdera, Tucídides, el dramaturc grec Eurípides, i es diu que també Demòcrit i Sócrates.
Anaxàgores donà també un gran impuls a l'investigació de la naturalea fundada en l'experiència, la memòria i la tècnica. Ad ell se li atribuïxen les explicacions racionals dels eclipses i de la respiració dels peixos, com també investigacions sobre l'anatomia del cervell.
Coneixedor de les doctrines de Anaxímenes, Parménides, Zenón i Empédocles, Anaxàgores havia ensenyat en Atenes durant uns trenta anys, quan es va exiliar despuix de ser acusat d'impietat en sugerir que el Sol era una massa de ferro candent i que la Lluna era una roca que reflectia la llum del Sol i procedia de la Terra.
Marchà a Jonia (actual Anatòlia) i es va establir en Lámpsaco o Lampsacus (una colónia de Mileto), a on, segons diuen, es va deixar morir de fam (Diógenes Laercio, II, 14). És segur, en tot cas, que en tal lloc fon venerat (Aristóteles, Rhet. 1398 b 16) i inclús va deure d'haver un grup de seguidors seus (Eusebio de Cesarea, Praeparatio Ev., 10, 14).