Sabat
El sabat (en hebreu, שבת, xabat o xabbat) és el sèptim i últim dia de la semana judeua en que els judeus practiquen el descans segons les lleis de Moisés. És la celebració en més importància religiosa dins del judaisme, inclús més que el Yom Kippur (el Dia d'Expiació).[1]
La commemoració es referix d'una banda a la creació de l'univers per part de Deu, que descansà (o, més correctament, finalisà la seua faena) en sabat, i d'atra banda, al lliberament dels esclaus israelites d'Egipte.
Inici del sabat
El sabat escomença en la posta de sol del divendres i acaba un moment despuix de la posta de sol del dissabte (quan tres estreles són visibles al cel, d'acort en la tradició). Esta prolongació del sabat té com a propòsit donar un marge per a assegurar-se de que no es viola la mitsvà (manament) d'observar el sabat acabant-lo abans de temps.
Activitats
L'observació es referix entre atres coses a complir el manament que prohibix determinades activitats durant el sabat, nomenades מלאכות (melakhot, sing. מלאכה, melakhà), aixina com els seus anàlecs i derivats. Les cases de la gent a voltes estan preparades en diversos ingenis i aparats per no haver de trencar les regles d'observança, com per eixemple l'us de temporisadors per a encendre i apagar llums i calefacció, o engegar la televisió i sintonisar-la al canal preferit el divendres a la vespra pel restant de la fi de semana. Ademés, els judeus intenten viure prop d'una sinagoga, puix que durant el sabat no poden conduir ni agarrar cap transport públic, aixina que han d'anar al temple a peu.
Òbviament, com és el cas de qualsevol atra confessió religiosa, el grau d'observança dels rituals i costums corresponents varia en funció de cada persona des de nul o casi nul, com és el cas dels judeus seculars fins a l'estricte seguiment dels corresponents preceptes en el cas dels practicants ortodoxos. Durant la jornada, se duen a terme diverses activitats, com ara l'oració, reunir-se en la família o rebre invitats, ballar, anar a passejar, llegir, o jugar a cartes (esta última en particular una tradició que, segons algunes fonts, mantenen fins al present els descendents d'Anusim).
Ciris
El propòsit del sabat, d'un punt de vista llitúrgic, no és el descans, sino la commemoració i l'observació, simbolisats per dos ciris que s'encenen just abans del començament del sabat.
Els ciris de Sàbat (en hebreu: נרות שבת) són els ciris encesos en la nit del divendres abans del vespre per a marcar el començament del dissabte judeu. Encendre els ciris de sabat és una llei rabínica. L'encés dels ciris és dut a terme tradicionalment per la dòna de la casa, pero en absència d'una dòna, se pot fer per un home. Despuix d'encendre els ciris, la dòna mou les mans sobre elles, se cobrix els seus ulls, i recita una benedicció.
Menjar
Per a dinar és tradicional menjar una espècie d'estofat que es diu khólent. La khalah ( en hebreu: חלה) és un pa trenat especial que es consumix en sabat i en les festivitats judeues, excepte durant la festa de Pésakh. Una de les 613 Mitsvot és menjar la khalah durant el sabat. Segons la religió judeua, l'apat ha de contindre pa, aixina és que a l'inici de l'apat, se beneïx la khalah com el pa, en l'oració "hamotzi lékhem min haaretz". El significat original de la paraula khalah és un chicotet tros de massa. Tal porció, de la grandària d'un ou, era donat als cohanim en l'época del Temple.
Referències
Erro en la cita: L'element <ref> no es vàlit;
les referencies sense contingut deuen de tindre un nom
Ellaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sabat.
- ↑ Landau, Judah Leo. The Sabbath, Ivri Publishing Society, Ltd, pp. 2, 12.