Bombardeig del mercat central d'Alacant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:26 28 ago 2023 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Bombardeig del 25 de maig
[[]]
Mercado de Alicante.jpg
Mercat central d'Alacant en 2006
Informació general
Data: 25 de maig de 1938
Lloc: Alacant, Espanya
Resultat: • Danys sobre el Mercat Central i atres edificis del centre de la ciutat.
• Gran número de morts i ferits.
En conflicte
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola Flag of Italy (1861–1946).svg Regne d'Itàlia
Soldats
Aviació Legionària
• 7 Savoia-Marchetti S. M.79
Baixes
+250 morts
+220 ferits


El Bombardeig del 25 de maig, ocorregut en la ciutat de Alacant (Espanya) en l'any 1938, va ser un dels atacs aéreus més sanguinosos i indiscriminats ocorreguts durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

En un balanç de víctimes mortals inexacte, se sifra dita cantitat en més de 300 morts. Estudis realisats barallen els 275 (aprox.) que figuren en el registre del Cementeri Municipal (100 hòmens, 56 dònes, més de 10 chiquets i més de 100 persones no identificades), un número indeterminat d'enterrats en localitats pròximes de la Província d'Alacant i més de 1000 ferits. Entre els documents conservats en l'Archiu Municipal d'Alacant es troba un document realisat per les autoritats franquistes baix el títul "Relació numèrica dels morts haguts a conseqüència dels bombardejos aéreus que va sofrir la ciutat" en el que es dona la sifra de 393 morts despuix del Bombardeig del 25 de maig. En la placa colocada per l'Ajuntament en la Plaça del 25 de maig es parla de 311 morts.

Segons estudis i entrevistes posteriors als supervivents, les escenes ocasionades per tanta destrucció varen ser dantesques, en moltes baixes per decapitació. També va haver morts en atres llocs de la ciutat, com la Plaça de Gabriel Miró, el carrer Vicente Inglada, les rodalies del Club de Regates i el carrer Girona. Uns atres dels edificis afectats varen ser la sèu central de l'actual Caixa d'Aforros del Mediterràneu en el Carrer de García Hernández (hui nomenada de "Sant Fernando") i la sèu del diari republicà El Lluitador en el carrer de Ángel Pestanya (hui denominada "Calle de Sant Francesc").