Províncies Unides del Centre d'Amèrica

Les Províncies Unides del Centre d'Amèrica o Estats Federats del Centre d'Amèrica varen ser un Estat que va existir entre el 1 de juliol de 1823 i el 22 de novembre de 1824, més tart varen passar a cridar-se República Federal de Centre Amèrica. A voltes són nomenades incorrectament en el nom de «Províncies Unides de Centreamèrica».

Antecedents

Les Províncies Unides del Centre d'Amèrica es varen formar en gran part dels territoris que fins a l'any 1820 havien format el nomenat Regne de Guatemala, pertanyent a la Corona espanyola. En l'any 1820, com a conseqüència del restabliment de la Constitució de Càdis, este regne va desaparéixer com a unitat política i el seu territori va quedar dividit en dos províncies, la Província de Guatemala, en capital en la ciutat de Guatemala, i la Província de Nicaragua i Costa Rica, en capital en León. Estes províncies eren unitats separades i sense subordinació polític-administrativa entre sí, pero en lo judicial seguien abdós baix la jurisdicció de la Real Audiència de Guatemala i en lo militar depenien del capità general de Guatemala, títul que para lo castrense tenia el cap polític superior de la província de Guatemala.

En l'any 1821 les Corts espanyoles varen decidir erigir en províncies a totes les intendències americanes, en lo que les #intendència de Ciudad Real de Chiapas, Comayagua i San Salvador varen passar a ser respectivament la Província de Ciudad Real de Chiapas, la Província de Comayagua i la Província de San Salvador. Poc despuix, en setembre de 1821, totes estes províncies, de la mateixa manera que la Província de Guatemala (15 de setembre) i la Província de Nicaragua i Costa Rica (11 d'octubre), varen proclamar la seua independència de la Monarquia espanyola. En decembre de 1821, el Partit de Costa Rica, un dels sèt que formaven la Província de Nicaragua i Costa Rica, es va separar d'esta i reassumí la condició de província aparte, que havia tengut fins a 1820. De l'any 1822 a l'any 1823, les províncies de Guatemala, El Salvador i Nicaragua varen estar unides d'un modo o un atre al Primer Imperi Mexicà. Per al cas específic de Costa Rica, esta província va decidir no anexar-se al Primer Imperi Mexicà, açò com a resultat de la primera guerra civil costa-riquenya, la Batalla d'Ochomogo.

A la caiguda de l'Imperi mexicà, les autoritats de la província de Guatemala varen invitar a les demés a enviar diputats a un congrés que es reuniria en la seua capital. El Salvador, Honduras i Nicaragua varen elegir diputats i els varen enviar a la ciutat de Guatemala; Costa Rica va anunciar que els enviaria una volta que es retiraren de la capital guatemalteca les tropes mexicanes d'ocupació enviades per l'Imperi en 1822. Chiapas no va enviar diputats, ya que va preferir mantindre's unida a Mèxic, encara que sí ho va fer la seua regió costera de Soconusco.

Referències

• OBREGÓN QUESADA, Clotilde: Las Constituciones de Costa Rica. San José (Costa Rica): Editorial de la Universidad de Costa Rica (1.ª ed.), 2007.
• SÁENZ CARBONELL, Jorge Francisco: Los sistemas normativos en la historia de Costa Rica. Santo Domingo de Heredia (Costa Rica): Chico (2.ª ed.), 2008.
• TOWSEND EZCURRA, Andrés: Las Provincias Unidas de Centroamérica: fundación de la República. San José (Costa Rica): Editorial Costa Rica (1.ª ed.), 1973.