Joan Peset
Joan Batiste Peset Aleixandre (Godella, 2 de juliol de 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) fon un mege, catedràtic d'universitat i polític valencià. Rector de l'Universitat de Valéncia durant la Segona República, va presidir el partit d'Esquerra Republicana en Valéncia. Fon fusilat per la dictadura franquista despuix del final de la Guerra Civil.
Biografia
Inicis
Naixcut en la localitat valenciana de Godella en 1886, Joan Peset va pertànyer a una família de llarga tradició mèdica i intelectual, en noms com els de Mariano Peset de la Raga, Joan Peset Vidal, Tomás Peset Aleixandre, entre uns atres. El seu pare, Vicent Peset Cervera, fon mege i catedràtic de Terapèutica; el seu germà Marià Peset Aleixandre fon arquitecte. Ademés, la família tenia una tradició de pensament lliberal, des de Mariano Peset de la Raga, qui va ser perseguit a principis del sigle XIX, en els temps de l'absolutisme, per les seues idees lliberals.
En a penes 22 anys, era ya doctor en Medicina, Ciències (secció Química) i Dret, ademés de pèrit químic i mecànic. Les seues excelents calificacions acadèmiques li varen fer mereixedor del Diploma de Cavaller de l'Orde Civil d'Alfons XII. En 1908 fon pensionat pel govern espanyol per a que ampliara els seus estudis en l'estranger. Estudià toxicologia en Jules Ogier en París i medicina forense en Alphonse Bertillon.
Trayectòria professional
La seua trayectòria professional es va decantar per la Medicina, sent un dels màxims exponents de la medicina experimental o de laboratori en Espanya i liderant un important grup experimentaliste en l'Universitat de Valéncia.
En 1910 va obtindre la càtedra de Medicina Llegal i Toxicologia en l'Universitat de Sevilla i, a l'any següent, la direcció del laboratori bacteriològic de la ciutat. Allí va treballar en la lluita contra l'epidèmia de tifus que en 1912 va atacar la capital andalusa.
En 1916 va tornar a Valéncia, a on fon nomenat catedràtic de Medicina Llegal en l'Universitat de Valéncia; se li va encarregar la creació de l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici de la qual va pagar en diners propis. Va descobrir un tractament contra la meningitis purulenta, que va resultar d'una efectivitat absoluta, i va mamprendre una campanya antitífica. Com a responsable de salut pública de l'ajuntament de Valéncia, va dirigir campanyes de vacunació per a acabar en les epidèmies.
En 1913 va participar en el I Congrés de Meges de llengua catalana (sic); el seu pare era un dels presidents d'honor. Fon membre de l'Institut Mèdic Valencià i va presidir l'Assamblea Mèdica Regional Valenciana de 1918.
Entre 1928 i 1939 va dirigir la tercera época de la revista Crónica Médica.
En l'Universitat de Valéncia fon decà de la Facultat de Medicina entre 1930 i 1931. Despuix de l'adveniment de la República, Peset seria successivament vicerrector de l'Universitat (entre 1931 i 1932) i despuix de la dimissió del rector per ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem, rector (entre 1932 i 1934).
Despuix del triumfo de les dretes en les eleccions de novembre de 1933, Peset va dimitir, encara que la seua dimissió no fon acceptada fins al 28 de maig de 1934. Durant el seu mandat i el del seu antecessor, va tractar d'impulsar la democratisació de l'universitat, en la representació d'auxiliars i estudiants i la millora material de les instalacions. També fon un dels impulsors de la creació de l'Institut Cossío de Valéncia, obedint a un mateix caràcter de "renovació docent".
Trayectòria política
(Secció per completar)