Idioma yidis
| Yidis יידיש | |
| Pronunciació: | AFI: idish |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Rúsia i molts més països |
| Regió: | El món en general. |
| Parlants: | 3 millons |
| Rànquing: | No està entre les cent primeres |
| Família: | Indoeuropea Germànica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Rúsia (Regió de Óblast Autònom Hebreu) |
| Regulat per: | YIVO |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El yidis (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent de l'alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'anglés com yiddish) és l'idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judeues del centre d'Europa (els aixquenazís). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic de l'alemà, té importants préstams de llengües eslaves, de l'arameu i de l'hebreu (més específicament de l'hebreu tiberià). S'amprà habitualment l'alfabet d'este últim per a la seua escritura.
El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del sigle X i evolucionà junt a les llengües de l'entorn. Hui, despuix de l'erradicació de la població judeua centreeuropea a causa de l'holocaust i l'emigració per salvaguàrdia, la seua població parlant se va reduir de 13 millons (1930) a 3 millons de persones (2005).
Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo món utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que l'hebreu -que és l'idioma de les plegàries i l'estudi de la Torà- és considerat sagrat.
Vore també
| Llengües germàniques |
|---|
| Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |