En
"En" (en castellà "con", en català "amb"). La preposició en és la forma viva que en exclusivitat gasten els valenciaparlants i, per tant, és la preposició que huí en dia li correspòn a l'idioma valencià.
L'existència de la preposició "en" naix com a conseqüència d'un procés evolutïu intèrn i natural de la llengua valenciana, fet pels seus pròpis parlants en total normalitat i sense imposicions.
Alguns sectors arcaisants substituïxen la paraula viva "en" per l'arcaisme desaparegut "ab". És un terme valencià que alguns gasten com a llicencia poètica, romàntica o arcaica, sobretot dins de la poesia valenciana, pero la realitat és que el terme “ab” està totalment desaparegut de la parla viva des de fa sigles.
Atres sectors catalanistes ho substituïxen per l'estrangerisme català "amb". Cap dels dos térmens estan presents en cap cas en la llengua valenciana viva parlada pels valenciaparlants, i estigmatisen la preposició "en", paraula valenciana viva i genuïna que tots els valenciaparlants gasten en total fluïdea i normalitat.
- "Ab, fins y sens" estan en completo desuso y se les sustituye siempre por 'en, hasta’ y ‘sinse’ o ‘sense', respectivamente.APUNTES PARA UNA GRAMATICA VALENCIANA POPULAR, José Nebot Pérez, p. 111, Valencia 1894
- Les preposicions valencianes, com les castellanes i catalanes, procedixen del llati. El fenomen més significatiu es la pèrdua de la preposicio ‘CUM’ en valencià i catala. La nostra llengua classica el sustitui per ‘AB’; els catalans moderns usen en son lloc ‘AMB’; els valencians usem la preposicio ‘EN’.[LA LLENGUA VALENCIANA HUI, Josep Mª Guinot Galan]