Triple Aliança
La Triple Aliança (Dreibund, en alemà)(1882) fon el nom que rebé la coalició inicialment integrada per l'Imperi alemà i l'Imperi austro-hongarés per iniciativa d'Otto Von Bismarck, a la que posteriorment s'uniria Italia, també s'invità a l'Imperi rus a formar part d'ella, pero no acceptá la proposta.
Per un costat, Otto Von Bismarck considerava el seu principal objectiu diplomàtic mantindre l'aïllament de França; per atre costat, Italia pensava que la seua adhesió a l'Aliança i la seua associació a Alemanya eren el millor camí per a accedir al ranc de gran potencia. Italia estava despagada per l'actitut francesa (i mes tart alemana) davant les seues aspiracions colonials en Tunez i el Corn d'África, i posteriorment s'afegiria un problema pels interessos contraposts sobre el domini del territori del Trentino entre Austria-Hongria i Italia.
Els tres països acordaren recolzar-se, en cas de ser atacats per França o per Rússia. El tractat fon reafirmat varies voltes fins 1913, encara que la posició italiana a l'escomençar la guerra, era cada volta mes incomoda. Finalment, el Regne d'Italia decidí combatre del costat dels aliats en 1915, trencant-se aixina esta coalició i passant a formar part de la Triple Entente.
A Italia se li prometeren varis territoris a través del Tractat de Londres que no foren otorgats en la Conferencia de Paris generant un despagat nacionaliste (raó per la qual Benet Mussolini ingressà al costat de l'Eix en la Segona Guerra Mundial), mentres que l'Imperi otomà es va unir als imperis centrals. La guerra acabà en la derrota de la Triple Aliança, que es va dissoldre per a sempre.
Després de la Primera Guerra Mundial les potencies centrals foren someses a sancions abusives mentres que Italia no fon intervinguda a pesar d'haver tingut una antiga aliança en les atres dos.