Melaça
La melaça o mel de canya és un producte líquit espés derivat de la canya de sucre i en menor mesura de la remolacha sucrera, obtingut del residu restant a les botes d'extracció dels sucres. El seu aspecte és semblant al de la mel encara que de color terrós molt fosc, pràcticament [[negre]. El sabor és dolç, llaugerament similar al de l'regalèssia, en un chicotet regust amarc.
Nutricionalment presenta un altíssim contingut en hidrats de carbono ademés de vitamina del grup B i abundants minerals, entre els quals destaquen el ferro, coure i magnesi. El seu contingut d'aigua és baix.
S'elabora per mig de la cocció del suc de la canya de sucre fins l'evaporació parcial de l'aigua que este conté, formant-se un producte melós semicristalisat.
Utilisació
Principalment es fa servir la melaça com a suplement energètic per a l'alimentació de remugants pel seu alt contingut de sucres i el seu baix cost en algunes regions. No obstant, una chicoteta porció de la producció es destina al consum humà, utilisant-la com edulcorant culinari.
És important diferenciar la melaça amprada en l'alimentació animal, que és un producte residual de la indústria sucrera, de la melaça que és amprada com a matèria primera en la producció de sucre. En alguns països de Sur-amèrica esta última sol processar artesanalment fins transformar-la en blocs sòlids de sucre no refinat molt apreciat pel seu gust que es coneix en Sur-amèrica, Amèrica Central i sur de Mèxic baix el nom de chancaca, panela o paperote, i en el restant de Mèxic en el nom de piloncillo.
La melaça de remolacha no és apta per al consum humà ya que és amarga, pero s'utilisa en l'alimentació de vaques lleteres i ganado boví.