Joan Fuster
Joan Fuster i Ortells (Sueca, Comunitat Valenciana, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992), fou un poeta, assagista i historiador valencià pancatalaniste[1][2] i figura clau en el nacionalisme valencià no espanyolista i en la promoció del terme polític País Valencià, . Malgrat que és conegut per l'assaig Nosaltres, els valencians en 1962), no és la seva principal obra.
Biografia
La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del Partit Carlista), que va aprendre l'ofici de tallista d'imàgens i exercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetres cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularitzen en el panorama assagístic de les últimes èpoques. Comença publicant poesies al Grup Torre als anys 40, que dirigien els en aquella època catalanistes Xavier Casp i Miquel Adlert.
En 1960, Joan Fuster, intentava viure de l'escritura publicant articles, en castellà i en valencià, en el "Suplemento Dominical" del diari Levante-EMV, a Las Provincias, a Jornada, a Destino, a El Correo Catalán, etc. passant posteriorment a escriure a La Vanguardia. En un article d'agost de 1960, Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escriptor, o voler viure de l'escriptura: El fi, justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic.
«En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.»
A en 1962, Fuster trobà en el pancatalanisme una bona forma de viure de l'escritura:
«"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco : no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.»
Si be per l'època que va escriure el seu assaig Nosaltres, els valencians es declarava liberal,[5] en la seua primeríssima joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangista d'Espanya" com tothom ja que era obligatori. [6][7].
Va ser víctima de dos atemptats terroristes, així com de la intolerància neofeixista blavera durant els anys 70 i 80. El terroristes mai van ser detinguts.
Era un gran lector i un gran col·leccionista de llibres. Al faltar, en el seu testament, va donar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca[8], encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual es propietaria al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic es conserva sencer en Sueca[9].
Obra
L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
Assaig
- Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952
- La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
- Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955
- El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
- Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956
- La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
- Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956
- El món literari de sor Isabel de Villena. València, Lo Rat Penat, 1957
- Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957
- Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958
- Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958
- Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959
- Un món per a infants. València, 1959
- Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
- Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961
- Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
- Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962
- El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962
- Poetes, moriscos i capellans. València, L'Estel, 1962
- Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
- El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963
- Raimon. Barcelona, Alcides, 1964
- Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964
- Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965
- Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965
- Combustible per a falles. València, Garbí, 1967
- L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967
- Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968
- Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968
- Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968
- Obres completes I. Llengua, literatura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968
- Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969
- Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969
- "Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
- L'Albufera de València. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
- Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971
- Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
- Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972
- Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
- Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975
- Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975
- La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976
- Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976
- El blau en la senyera. València, Tres i Quatre, 1977
- Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977
- Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62
- Destinat (sobretot) a valencians. València, Tres i Quatre, 1979
- Notes d'un desficiós. València, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
- Ara o mai. València, Tres i Quatre, 1981
- Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
- País Valencià, per què?. València, Tres i Quatre, 1982
- Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983
- Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
- Sagitari. València, Diputació de València, 1984
- Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985
- Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). València, Tres i Quatre, 1985
- Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
- Textos d'exili. València, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlegs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
- Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991
Poesia
- Sobre Narcís. València, Torre, 1948
- 3 poemes. Alacant, Verbo, 1949
- Ales o mans. València, Editorial Torre, 1949
- Va morir tan bella. València, 1951
- Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953
- Escrit per al silenci. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
- Set llibres de versos. València, Tres i Quatre, 1987
Vore ademés
Referències
- ↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html
- ↑ http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes
- ↑ "Suplemento Dominical" de Levante-EMV, del 14 d'agost de 1960
- ↑ Nosaltres els valencians.Pròlec de l'edició en castellà
- ↑ Nosaltres, els valencians, Pròleg a la segona edició.
- ↑ Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de València .
- ↑ http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg
- ↑ El Testament i la Casa de Fuster.
- ↑ El Testament i la Casa de Fuster.
