Invenció

La primera pereta elèctrica de Thomas Edison

Invenció o invent és un objecte, tècnica o procés el qual posseïx característiques noves. Pot estar basat en alguna idea, colaboració o innovació prèvia i el procés de la mateixa requerix almenys el coneiximent d'un concepte o método existent que es puga modificar o transformar en una nova invenció. No obstant, algunes invencions també representen una creació innovadora sense antecedents en la ciència o la tecnologia que amplien els llímits del coneiximent humà.

A vegades es pot concedir protecció llegal a una invenció per mig d'una patent.

Primeres invencions

Els primers invents daten de la prehistòria; foren elements realisats en pedra, toscs i rústics, els que anaren evolucionant a través dels temps. En l'opinió de molts autors el major alvanç inventiu que ha conseguit l'home des dels seus començaments, abans de la documentació històrica, és el sistema de signes per a comunicar-se: el llenguage.

La ment humana fon capaç d'inventar un còdic per a comunicar-se en els seus semblants, i al mateix temps, de conseguir que el cervell rebera el mensage i descodificar-lo.

El procés inventiu

A lo llarc de l'història l'humanitat ha inventat objectes i mètodos per a realisar treballs que satisfacen un determinat propòsit d'una nova o diversa manera, generalment en l'objectiu de complir estos propòsits d'una forma més ràpida, més eficient, més fàcil o més barata. Encara que és evident que la gent inventa, les circumstàncies que faciliten o optimisen el desenroll d'invencions estan manco clares.

Una escola de pensament que ha popularisat la frase "la necessitat és la mare de la invenció"o "la necessitat és la mare de totes les ciències", discutix que essencialment, la carència de recursos conduïx a l'invenció, mentres que una escola de pensament oposta argumenta que només en un excés de recursos s'obtenen estos resultats. No obstant, actualment no es pot entendre el procés inventiu simplement per la referència a una o atra d'estes perspectives. En térmens generals si be l'inventiva respon usualment a una necessitat, no és descartable que d'un ambient ric en recursos sorgixquen noves experiències que generen invencions.

Les idees com a punt de partida

Si be un objecte o método innovador i útil es pot desenrollar per a satisfer un propòsit específic, l'idea original potser mai es realise com a invenció de treball, potser perque el concepte siga d'una certa manera poc realiste o no pràctic. Com a "castells en l'aire" es pot referir a una idea creativa que no alcança el seu objectiu a causa de consideracions pràctiques. L'història de la invenció està plena de tals cassos, puix les invencions no sorgixen necessàriament en l'orde que siga més útil. Per eixemple, el disseny del paracaigudes fon resolt molt abans de l'invenció del vol autònom. Atres invents simplement solucionen problemes per als quals no hi ha incentiu econòmic per als quals proporcionar una solució.

D'una atra banda, qualsevol barrera a la posada en pràctica pot simplement ser adjudicada a llimitacions de l'ingenieria o la tecnologia que eventualment es pogueren superar a través d'alvanços científics. L'història esta també repleta d'eixemples d'idees que han pres un cert temps per a fer-se realitat física, segons lo que s'ha demostrat per les diverses idees atribuïdes originàriament a Leonardo da Vinci i a les que ara es veu la seua aplicació diària en forma pràctica.

Motivació

Els inventors poden ser motivats a crear un invent a fi de millorar alguna cosa (altruisme) simplement per a comercialisar-ho o també una mescla de les dos. L'esperit mamprenedor i un coneiximent de les demandes d'un mercat canviant són característiques típiques d'inventors encertats.

Vore també

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Invento de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.