Mèrida
Mérida (de l'àrap ماردة Mārida, i este del llatí Emerita)[1] es una ciutat espanyola, capital d'Extremadura i seu de les seues institucions de govern. Aixina mateix es la capital de la comarca de Terra de Mérida - Vegues Baixes, situada en el nort de la província de Badajoz. Es seu de l'Archidiòcesis de Mèrida-Badajoz i del Partit judicial de Mèrida.
Mèrida fon fundada per Roma en l'any 25 a. C. per orde de l'emperador Octavi August per a servir de retir als soldats veterans (emèrits) de les legions V Alaudae i X Gemina. La ciutat, una de les mes importants de tota Hispania, fon dotada en totes les comoditats d'una gran urbs romana i eixercí de capital de la província romana de Lusitania. Després de les invasions barbares, a partir del segle V d. C., Mérida seguí sent un important enclave i aplegà ser capital de tot el Regne Visigot d'Hispania en el segle VI. En l'any 713 la ciutat caigué en mans musulmanes, en les que permaneixqué fins a la seua reconquista pels cristias en 1230. En reconeiximent al seu passat esplendor, en 1983 fon designada capital de la comunitat autònoma d'Extremadura.
Mèrida se troba geogràficament casi en el centre de la regió, travessada pel riu Guadiana i el riu Albarregas i a 217 metros d'altitut. El «Conjunt arqueològic de Mérida» fon declarat per l'Unesco, en 1993, Patrimoni de l'Humanitat, degut al seu important interés històric i monumental. Econòmicament, Mèrida es una ciutat de servicis, en una creixent importància en el sector industrial i un casi extinguit sector primari. Te el títul de Molt Noble, Antiga, Gran i Lleal Ciutat de Mèrida.