Creïlla
La creïlla és un tubèrcul comestible, fruit de la creïllera, és redonenc, carnós, feculent en una fina pell fosca o rogenca. És originària d'Amèrica fon introduida en Europa a partir del sigle XVI, i hi ha moltes varietats i se conrea en la majoria de països.
Encara que en un principi la seua introduccio fon llenta al final terminà sent un aliment basic en muchísimos països. Les malaltes collites de les creïlles o les primeres plagues desnugaren verdaderes hambrunas ya que era l'aliment base de les classes mes pobres.
Propietats de les creïlles
- Les creïlles son un aliment que mos aporta molta energia sent adequades especialment per a deportistes o persones que realisen un treballe fisic.
- Quan mengem les creïlles bollides o en pure son realment un aliment molt digestiu per lo que son ideals per a persones en problemes gastrics com l'agrea d'estomec, problemes hepatics o intestinals, etc.
- Les creïlles tenen un efecte alcalinizante sobre l'organisme favorint puix l'eliminacio de toxines (ideal en casos d'acit uric) i la remineralización de nostre organisme. Ademes ajuda en els casos d'espasmes, tos nerviosa, rampes, etc.
- La seua riquea en potassi favorix, si les creïlles son cuites i sense sal, l'eliminacio de liquits (edemes) podent ajudar a les persones en obesitat causada per retencio de liquits. Deuen tindre cuidat els malalts del renyo cuyo medic els haja llimitat la presa d'aliments o begudes riques en potassi.
- A nivell extern les propietats de les creïlles tambe son moltes ya que podem preparar-la (be rallada) a modo de cataplasma: crues i rallades poden aliviar cremades no greus o les produides pel sol, tambe calmen i disminuixen les bosses dels ulls (les tipiques ulleres).
Composició
En la composicio de la creïlla cap destacar la quantitat d'hidrats de carbò, majoritariament en forma d'almido i una menuda proporcio com glucosa, fructosa i sacarosa; aixina com un aporte important de fibra. La creïlla es una bona font de vitamina C, si be una bona part de la mateixa pot perdre's durant el proces de cuita. Per a preservar la seua contingut, es recomanable cuinar-les al vapor o al forn (embolicades en paper d'alumini). Ademes, donat que la vitamina C se localisa baix de la pell, el chollat de la creïlla, i encara mes un chollat profunt, pot representar una perdua important de la quantitat d'este nutriente. Tambe estan presents atres vitamines com tiamina, niacina, piridoxina i acit fólico. No obstant, en la creïlla apenes se troben les vitamines A i I.
Conte minerals com fosfor, magnesi i ferro, si be la quantitat de calci es molt reduida. A l'igual que atres fruites i hortalices, la creïlla aporta una gran quantitat de potassi, acompanyat d'una escasa proporcio de sodi, lo que la convertix en un aliment recomanable en cas d'hipertensio o afeccions cardiovasculares. Presenta ademes, menudes quantitats de seleni. A este respecte, diversos estudios epidemiologics han trobat una relacio inversa entre l'ingesta d'este oligoelemento i la mortalitat deguda a varis tipos de cancer.
Tambe aporta carotenoides, sent la violaxantina, anteraxantina, luteïna, els mes abundants, mentres que la neoxantina, beta-criptoxantina, zeaxantina i beta-carotenos se troben en quantitats menors. Conte miosmina, un alcaloide especific del tabac que pot estar present en algunes fonts dietetiques com cereals, fruites, verdures i llet i que podria eixercir un paper beneficios en l'adenocarcinoma d'esofago, si be este es un fet que deu ser investigat en major profunditat.