Cervus nippon
El cérvol sica o sika (Cervus nippon) és una espècie de cérvido pròpia del Extrem Oriente, l'hàbitat del qual s'estén des del sur de Siberia fins a Vietnam, incloent Japó, Taiwan i vàries illes més del Oceà Pacífic propenques a les costes de China. Una distribució tan àmplia ha originat la seua divisió en vàries subespecies, moltes d'elles insulars.[1]
Descripció
El sika és un cérvol de tamany mig i astes desenrollades. Té un pelaje curt de color rojós, en la pancha de color més clar i taques blanques per tot el cos, similar a atres cérvidos com el gamo, el axis o els eixemplars jóvens de cérvol de #Virginia. S'observa també una banda fina de pèl obscur a lo llarc del coll i l'esquena.
Distribució i estat de conservació
El sika ha segut caçat des de temps antics en tots els països de la seua distribució, llevat en Japó, a on, de la mateixa manera que molts atres animals salvages, va ser venerat com a deu protector de la naturalea per la religió tradicional sintoísta. Açò va canviar durant la Era Meiji, quan va començar a ser caçat en gran número i els boscs en que vivia es varen vore amenaçats per la tala massiva i la tala de grans superfícies per a destinar-les a plantacions. Per sòrt, es va decidir protegir-ho quan la seua extinció en l'archipèlec japonés semblava ya imminent. En l'actualitat abunda especialment en Hokkaidō, a on es troba en expansió [2]degut a que carix de depredadors (les dos subespecies de llops japonesos varen ser exterminades fa més de cinquanta anys). En els últims anys s'ha permés la caça d'un número reduït de caps a l'any, en la finalitat d'estabilisar la seua població. També és un inquilí habitual dels parcs i temples d'atres llocs de Japó, especialment en la ciutat de Nara. Pel contrari, en el continent asiàtic es troba en perille d'extinció, i les mides preses al respecte fins ara s'han mostrat insuficients.
Introducció en atres ecosistemes
El cérvol sika ha segut introduït en varis llocs del món en fins ornamentals, entre ells Austràlia, Nova Zelanda, Filipines, Gran Bretanya, Irlanda, França, Dinamarca, Àustria, Polònia, Marroc i Estats Units. En Gran Bretanya alguns eixemplars han escapat i format poblacions salvages que es hibridan ocasionalment en els cérvols europeus locals, #lo que és un problema per a la supervivència de l'espècie local.
Un dels impactes més importants en els ecosistemes europeus són els danys importants que generen en les plantacions de coníferes i en els arbres de fulls amples. La dieta del cérvol sika varia notablement a lo llarc de l'any, alimentant-se d'una àmplia gama de gramíneas, brots, frutes i corfes segons la disponibilitat estacional.[3]
Vejau també
Referències
- ↑ Mattioli, S. (2011). «Family Cervidae (Deer)», in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2011). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 421. ISBN 978-84-96553-77-4.
- ↑ . Consultat el 2025-04-27.
- ↑ Ecological Research.15(3)
- 345–355.ISSN 0912-3814.doi:10.1046/j.1440-1703.2000.00355.x.Consultat el 2025-04-27.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cervus nippon.- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Cervus nippon.
