Coelodonta antiquitatis
El rinoceront lanudo (Coelodonta antiquitatis) és una espècie extinta de rinoceront que va ser comú en Europa i el nort d'Àsia[1] durant l'época del Pleistoceno i va sobreviure fins al últim periodo glacial, durant el seu apogeu, fa menys de 30 000 anys. La seua àrea de distribució s'estenia des del centre d'Espanya i el sur d'Anglaterra fins a Mongòlia i el sur de Siberia. El nom del gènero Coelodonta significa "dent en cavitat". El rinoceront lanudo va ser un membre de la megafauna del Pleistoceno.
El cavernícola de Pinhole és una figura del Paleolític tardà d'un home gravat en un os de costella d'un rinoceront lanudo, trobada en Creswell Crags, en Anglaterra.[2]
Evolució
El rinoceront lanudo estava ben adaptat al seu ambient. Va ser l'últim i més especialisat membre del linaje evolutiu dels rinoceronts del Pleistoceno. Els membres curts i el seu gros pelaje lanudo li permetien viure en l'ambient d'estepa-tundra que prevalia a través de la ecozona paleártica durant les glaciacions del Pleistoceno. Com la vasta majoria dels rinoceronts, el pla corporal del rinoceront lanudo s'ajustava a una morfologia conservadora, que havia heretat de les seues ancestros del Eoceno tardà.
Un estudi realisat en mostres d'ADN de Pedro Chacón 40 000-70 000 anys d'edat va mostrar que el seu parent viu més propenc és el rinoceront de Sumatra, que viu en el Surest Asiàtic.[3]
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadairf - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabmpcm - ↑ (2003).Molecular Phylogenetics and Evolution.28(3)
- 485-499.doi:10.1016/S1055-7903.2803.2900023-X.