Lepidothrix iris
;_Carajas_National_Forest,_Par%C3%A1,_Brazil.jpg)
El saltarín opalescente (Lepidothrix iris),[1] també denominat saltarín de cap d'ópal,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Lepidothrix. És endèmica del centre oriente de l'Amazònia brasilera.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx en la regió amazónica, en el suroest i est de Pará fins al noroest de Maranhão.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna i local en el seu hàbitat natural: el sotobosque de selves humides de «terra ferma» i boscs secundaris fins als 400 m d'altitut.[4]
Estat de conservació
Esta espècie ha segut calificada com vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua població total, estimada entre 250 000 i 1 500 000 individus madurs, i a pesar de considerada prou comú, es presumix estar en decadència superior al 30% a lo llarc de 3 generacions per la pèrdua d'hàbitat resultant de l'intensa deforestación en la seua zona.[5]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie L. iris va ser descrita per primera volta pel zoólogo suís Heinrich Rudolf Schinz en 1851 baix el nom científic Pipra iris; la localitat tipo és: «Guyana”; error = Belém, Pará, Brasil.»[3]
Etimologia
El nom genèric femení «Lepidothrix» es compon de les paraules del grec «lepis, lepidos» que significa ‘escama’, ‘floco’, i «thrix, trikhos» que significa ‘cabell’; i el nom de l'espècie «iris», prové de la mitologia grega: Iris, la deesa de l'arc iris, filla de Thaumas i Electra, #mensager de Juno; «ιρις iris, ιριδος iridos»: arc iris.[6]
Taxonomia
Els estudis genètics sugerixen que la subespecie eucephala no és el parent més propenc de la subespecie iris, pero els cridats d'alerta d'abdós tàxons són aparentment iguals; les diferenciaas de plomall són la #front verda del macho de iris i la corona vagament blava de la femella de eucephala. Provablement siga parent pròxim de Lepidothrix vilasboasi i L. nattereri.[3]
Subespecies
Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird,[8] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Lepidothrix iris eucephala (Todd, 1928) – suroest de Pará (vora dreta del baix riu Tapajos), centre nort de Brasil.
- Lepidothrix iris iris (Schinz, 1851) – est de Pará (rodalies de Belém) cap a l'est fins al noroest de Maranhão i al sur fins a l'alt riu Xingú.
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 19 de juny de 2014. P. 492..
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAB - ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lepidothrix iris en Birds of the World.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Lepidothrix iris, p. 496, làmina 65(8)»
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Lepidothrix, p. 222; iris, p. 207»
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
- ↑ Plantilla:Clements v2017