Gymnorhinus cyanocephalus
La chara piñonera o urraca piñonera (Gymnorhinus cyanocephalus) és una espècie d'au paseriforme de la família Corvidae pròpia de l'oest de Norteamérica. És l'únic membre del gènero Gymnorhinus. Les seues proporcions corporals en general són molt similars a les del cascanueces americà per la evolució convergent, ya que abdós aus ocupen casetes ecològiques similars. La chara piñonera és de color gris azulado, en el cap d'un color azulado més intens i la seua gola més clara en tons blanquecinas, les seues pates i pico són negres.
L'espècie es troba en Amèrica del Nort, des d'Oregó fins al nort de Baixa Califòrnia i per l'est fins a l'oest d'Oklahoma, encara que també sol aventurar-se més allà de dites zones quan no és la temporada de reproducció. Viu en al peu dels monts en llocs en boscs de pins piñoneros de les espècies Pinus edulis i Pinus monophylla.
És una espècie molt social, en freqüència forma bandadas molt grades, 250 individus en les que varis individus actuen com centinelas per a la bandada, vigilant que no hi haja depredadors mentres els seus companyers s'alimenten. Els piñones són el seu principal alimente pro complementen la seua dieta en fruts, també mengen insectes de molts tipos, i a voltes els cacen al vol.
Anidan colonialmente, pero mai situen més d'un niu en el mateix arbre. A voltes les colónies comprenen zones extenses en un niu en cada arbre (generalment ginebreres, carrasques o pins). Generalment posen entre 3–4 ous, al principi de la primavera. L'incubació dura normalment 16 dies. El macho generalment du menjar prop del niu i la femella vola a rebre-la i en ella alimenta als pollets. Els pollets tarden tres semanes en desenrollar-se. Els pollets normalment són alimentats solament pels seus pares, pero quan estan casi emplumados a voltes poden rebre aliment de qualsevol membre de la colónia que passe, i també són alimentats pels adults per algun temps despuix de deixar el niu.
La chara piñonera va ser descrita com a espècie a partir d'un espècimen recolectat en el riu María, en el nort de Montana, durant una expecición a l'interior de Norteamérica de Maximilian zu Wied-Neuwied en 1833.