Tractat d'Almizra
El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella que estipulà els límits del Regne de València.[1] Fou signat al 25 de març de 1244 per Jaume I el Conqueridor i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tard Alfons X el Savi). En el pacte s'estipulà que les terres al sud de la línia Busot – Biar – la Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella.
Antecedents
El tractat de Cazorla, de l'any 1178, convingut entre Alfons I d'Aragó i Alfons VIII de Castella, havia assignat a la conquesta dels reis aragonesos Xàtiva, Dènia i la Vall de Biar, el port de la qual era el límit de les conquestes castellanes.
L'avançament de la conquesta catalano-aragonesa en la direcció d'Alacant i Múrcia va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui en veure que avançaven península avall els catalans i aragonesos no respectà aquesta divisió i el 1242 intentà apoderar-se d'Alzira, que corresponia al comte-rei. Quan Jaume I el Conqueridor va posar setge a Xàtiva, a començos del 1244, l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establert, i tractà de guanyar-la furtivament mitjançant la rendició en favor seu i en perjudici de Jaume I. Diu el Llibre dels feyts que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva amb el pretext de fer construir per a l'infant un tenda moresca; però el comte–rei s'assabentà del veritable motiu d'aquelles entrades i prohibí tota mena de tractes amb els assetjats. I havent estat sorprès un dia l'al·ludit agent mentre conversava amb els sarraïns, Jaume el féu penjar.
Aquesta actitud deslleial contrastava amb la que observà Jaume I en l'any 1240, quan refusà l'oferiment que Zayyan ibn Mardanix li va fer del castell d'Alacant, «...car nós –llegim al Llibre dels feyts– havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'Enguera, que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de Villena i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.
El tractat
thumb|Representació de la signatura del tractat al Camp de Mirra. Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fou celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. A Almizra o Almisdra, fou signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, als 26 de març del 1244. Aquest tractat concedia als castellans Alacant, Aigües i Busot, amb llurs termes, així com Villena i tot l'altre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, a l'altra banda dels termes de Biar i d'Almansa i de la línia de l'actual mont Major, anomenat aleshores serra de Larrua. La ratlla divisòria corria envers el port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren pel comte-rei els castells de Cazalla[2], Biar, Almizra i altres terres envers Xàtiva, Dènia i el regne de València.
La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítol de la crònica de Jaume I, el Llibre dels fets. Però el text del tractat no fou publicat fins 1905.
Es creu que el tractat fon signat al Camp de Mirra (Alt Vinalopó), a on hui en dia hi ha un monument de l'any 1977 que commemora este tractat. El tractat fon per mig de Violant d'Hongria després que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta Violant d'Aragó, com a esposa.
Modificacions posteriors de la frontera
És possible que pocs mesos després del tractat es convinguera algun tractat complementari, durant el sege de Biar (finals del 1244 i escomençament del 1245). Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la riba del Segura són incorporats al Regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) i del Tractat d'Elig (1305).
Folclor popular
En les festes de Moros i Cristians d'esta població, es fa una representació teatral de la signatura del tractat. Actualment, encara hi ha moltes incògnites científiques per resoldre, com per eixemple, el lloc on fon signat exactament; o el perque d'esta divisió territorial i no pas una atra.