Honori Garcia
Honori Garcia i Garcia (Vall d'Uxó, 23 de febrer de 1896 – 9 d'octubre de 1953), fon un notari, historiador i publiciste valencià.
Biografia
Honori Garcia i Garcia fon el segon fill del matrimoni format per Arcadi Garcia i María Rosa García. Cursà els estudis de primària en la seua localitat natal i per a començar a estudiar bachillerat en 1906, va realisar la prova d'ingrés en l'institut de Castelló. Allí estudià els dos primers cursos de bachillerat com a alumne lliure, i en 1908 es va traslladar a Valéncia, a l'Institut Lluís Vives, a on acabà els estudis de bachillerat en 1912.
En l'Universitat Lliterària de Valéncia cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en 1916 es va traslladar a Saragossa, a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en 1917, tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'Universitat Central de Madrit (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc Lluís Revest en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el servici militar i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en 1922.
Trayectòria professional
El seu primer destí fon Nofuentes, un menut municipi de la província de Burgos. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en Burgos feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en Ezcaray (La Rioja). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, Bernardo Tarín, flare de la Cartoixa de Miraflors, i Joaquín García, cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
(Secció per completar)