Laura Bassi
Laura María Catharina Bassi, més coneguda per Laura Bassi (Bolonya, Itàlia, 29 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fon una filòsofa, escritora i poeta, professora i científica italiana.
Biografia
Laura Bassi naixqué en la població italiana de Bolonya el 29 d'octubre de l'any 1711 en el sí d'una família culta i acomodada. El seu pare, Giuseppe Bassi, natural de Mòdena, era un advocat d'orige acomodat, que decidí potenciar l'educació de la seua filla des del primer moment.
Des de la seua chiquea va mostrar signes de ser una estudiant prodigi. A l'edat de 5 anys va rebre instrucció en llengües en el pare Lorenzo Stegani. Als 13, este últim fon substituït per Gaetano Tacconi, mege de la família i professor de filosofia i anatomia de l'Universitat de Bolonya; en ell va deprendre matemàtiques, filosofia, anatomia, història natural i metafísica en tal facilitat que Tacconi va decidir promocionar-la en els círculs acadèmics de la ciutat, convertint-se en el seu principal mentor i aliat. Laura Bassi va escomençar des de molt jove trencant estereotips i la primera prova d'això és que va poder rebre la mateixa educació que qualsevol dels hòmens de la seua época i convertir-se en la primera científica professional de l'història. En tota la comunitat es parlava sobre les altes capacitats de la jove fins al punt de que els acadèmics i intelectuals de Bolonya demanaven visitar la casa dels Bassi per a conéixer-la i que, en el pas dels anys, el seu nom es fera conegut en tota Itàlia.
En l'any 1738 es va casar en Giuseppe Veratti, mege i professor d'anatomia en l'Universitat de Bolonya ademés de pertànyer com ella a l'Acadèmia de Ciències. Varen tindre 8 fills i Laura va continuar estudiant i desenrollant la seua carrera professional. Els seus fills foren criats de forma comuna entre el seu marit i ella lo que els va permetre a abdós continuar en la seua activitat professional i la va convertir en una pionera en la conciliació de la vida familiar i laboral, una situació que es creïa impossible per a una dòna en aquell temps.
La parella es va convertir en un sòlit equip creant un laboratori en la seua pròpia casa i donant classes privades. Abdós varen treballar en distints experiments científics basats en les idees de Newton.
Fon professora de Física en l'Universitat de Bolonya. Bassi va desenrollar interés per la ciència i fon encorajada per la seua família i amics, entre ells el cardenal Prospero Lorenzini Lambertini (futur Papa Benedicte XIV), per a buscar un lloc acadèmic.
(Secció per completar)
L'electricitat, els decorreguts, el fòc, es varen convertir en objecte d'anàlisis i debat en una llar de lo més apassionada.
En 1745, quan el seu mentor Lambertini era ya papa, va crear un grup d'èlit científica batejat en el nom de "Benedettini" en el que Laura Bassi va conseguir ingressar encara que no sense certes reticències per part dels atres erudits. Única dòna del grup, se li va permetre formar part d'ell pero se li va negar el dret a tindre vot.
Laura Bassi escrigué casi una trentena d'estudis científics i va intercanviar idees en atres científics del seu temps. També va tindre temps per a la poesia, la pietat i les causes solidàries.