Rafalell i Vistabella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:04 14 set 2024 per Reval (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Marjal en Rafalell i Vistabella L'enclavament de '''Rafalell-Vistabella''' està pràcticament despobl…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Marjal en Rafalell i Vistabella

L'enclavament de Rafalell-Vistabella està pràcticament despoblat, a excepció d'alguns masos i alqueries. És l'únic núcleu dels Poblats del Nort en front marí, uns 800 m de plaja, i tot el terreny està ocupat per horta, a excepció d'una franja de marjals d'uns 800 m d'esgambi, paralela a la costa.​

L'horta està regada per les aigües de la Real Séquia de Moncada. Rafalell i Vistabella varen conformar, junt en la Pobla de Farnals, un chicotet señorio.

Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella són un conjunt de pedanies i partides rurals de la ciutat de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort i pertanyents al districte dels Poblats del Nort.

A efectes administratius es consideren un únic conjunt, en centre en el núcleu de Mauella.

Geografia

El territori està travessat de nort a sur per l'autovia V-21, que conta en una eixida en el llímit sur de l'enclavament.

Marjal de Rafalell i Vistabella

El marjal de Rafalell i Vistabella (de 102,92 ha extensió) és un dels últims marjals que s'estenien al nort del riu Turia des d'Alboraya a Sagunt, el qual es nutrix d'aigües subterrànees i de restants de rec.​ Sobre la vegetació del marjal, cal destacar que este està dominat per carrisals i juncals, els quals servixen de refugi a vàries espècies d'aus, aixina com també alguns vestigis de vegetació dunar sobre dunes semifijes i de vegetació de saladar, en espècies com el limonio fi (Limonium angustebracteatum) o la salicornia (Arthrocnemum fruticosum). En el marjal hi ha algunes séquies i chicotets estanys en vegetació subaquàtica, com la llengua d'oca (Potamogeton nodosus) o el mechó d'aigua (Potamogeton pectinatus). Els peixos en presència en el marjal són l'anguila (Anguilla anguilla), la lubina (Dicentrarchus labrax), el múgil (Mugil cephalus) i el pejerrey (Atherina boyeri), encara que existixen hàbitats apropiats per a la reintroducció d'espècies endèmiques valencianes com el samaruc (Valéncia hispanica), el fartet (Aphanius iberus), la colmilleja (Cobitis taenia) o la gambita de séquia (Palaemonetes zariqueyii).​

Demografia

Evolució demogràfica de Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella
1991 1996 2001 2013 2015 2018 2020 2022 2023
69 73 65 56 52 48 50 57 56

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons