Museu de Belles Arts de Valéncia
El Colege de Sant Pius V, actual Museu de Belles Arts i seu de la Real Acadèmia de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en 1683, la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el segle XVIII. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el Túria li donen un cert aspecte d'alcazar, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les rematades de pichers i globos.
El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda després d'haver sigut derrocada en 1925. Cal destacar també la seua fatxada, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la remata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme. Entre 1820 i 1826 va ser seu de la Beneficència, i en 1835 va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a almagasén de provisions de l'eixèrcit i, durant la Guerra Civil, a hospital militar.
Després del conflicte va passar a albergar el Museu de Belles Arts. Les seues coleccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de Joan de Joanes, Ribera, Velázquez, Goya, Pinazo o Sorolla entre atres insignes artistes.