Adolf Gil i Morte
Anar a la navegació
Anar a la busca
Adolf Gil i Morte (Soneja, 1860 - Valéncia, 1929) fon un mege i polític valencià. En 1880 es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia.
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Milità en el Partit Republicà Centralista de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana.
El 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet, diputat pel de Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1903 i pel de Valéncia a les de 1907 pero en 1908 dimití i cedí l'esca a Fèlix Azzati i Descalci.
En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.