Arquitectura de les iglésies russes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
L'Iglésia de Sant Joan Batista (Yaroslavl) (1671-1687) és representativa de l'última fase de l'arquitectura migeval russa. Es caracterisa per l'elaborada traceria de rajola i l'ascens vertical de les seus 15 cúpules.

Les iglésies ortodoxes russes es distinguixen per la seua verticalitat, colors lluents i múltiples cúpules que oferixen un fort contrast en el pla païsage rus a sovint cobert de neu.

Les primeres iglésies del Rus de Kíev, com l'iglésia de fusta de 13 cúpules de la catedral de Santa Sofia de Novgorod, diferix en este aspecte de les seues predecessores bizantines principalment d'una sola cúpula.

El número de cúpules era i és simbòlicament important: una cúpula simbolisa el Deu únic; tres, representen la Trinitat; i cinc, a Crist i els seus quatre evangelistes.[1] Al principi, el batisteri, el nàrtex i la galeria del cor per damunt del nàrtex varen ser característiques comunes de les iglésies del Rus', pero a poc a poc varen anar desapareixent. Despuix d'un sigle d'imitacions bizantines, els constructors russos varen escomençar a emfatisar la verticalitat al dissenyar les seues iglésies.

Referències

  1. Tamara Melenteva. (2012). Отзвуки Былых Времен: Из Истории Русской Бытовой Культуры. p. 59. Русский Язык, Москва. ISBN 978-5-88337-257-4.