Països catalans

Archiu:Paisos catalans.jpg

L'imperi utopic del nacionalisme català, en la que s'inclou part d'Arago, Sur de França, Andorra, les Illes Balears i Valencia

Archiu:Valéncia no als països catalans.jpg

200px

Campanya No mos fareu catalans

Països catalans és un concepte polític, inventat pel català Enric Prat de la Riba i Sarrà en 1906 i promocionat, baix este nom, per Joan Fuster, el nacionalisme pancatalaniste de Catalunya i pels polítics d'ideologia catalanista per a designar als territoris que esta corrent pretén incloure en un proyecte nacional format per Catalunya, Illes Balears, Andorra, Comunitat Valenciana, la regió francesa del Roselló, una zona d'Aragó llimítrof en Catalunya, l'Alguer i El Carche.

Història

Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que els defensors d'esta denominació afirmen que és la menció dels territoris en els que se parla català, balear o valencià i aragonés clàssic, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte d'una de les mateixes. Sense recórrer a cap filòlec, la documentació existent sobre estes llengües és més que evident, encara que els polítics interessats en construir esta nació, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos documents .

Imposició cultural

Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.

Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen mètodos similars als dels nazis en el seu temps, com el marketing consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia falsa en les escoles, comissaris llingüistes en les escoles i més invents propis d'un genocidi que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte ple d'ambició per a enriquir a uns quants polítics sense escrúpuls.

Política

Per atra banda el terme pren un aire polític en l'ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu pancatalanisme i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura.

Els partits polítics que estan a favor d'esta imperialisme nacional socialista son:Esquerra Republicana de Catalunya, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i Convergència i Unió.

Pel contrari, lluiten en contra: Coalició Valenciana, Unión Progreso y Democrácia i Unió Valenciana.

Conflicte

Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.

Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del Països Catalans, en les quals hi han hagut entre 100.000 i 1.500.000 manifestants

Territoris

El conjunt territorial que inclou el terme és:

• Catalunya
• Illes Balears
• Andorra
• Comunitat Valenciana
• La regió francesa del Roselló
• Una zona d'Aragó llimítrof en Catalunya a la que els partidaris d'esta corrent denominen La Franja de Ponent
• La ciutat d'Alguer
• La chicoteta regió murciana d'El Carche