Regne de Sevilla
El Regne de Sevilla fon una jurisdicció territorial o província de la Corona de Castella des de la seua conquista en el sigle XIII fins a la divisió territorial d'Espanya de 1833.
Història
Fon un dels quatre regnes d'Andalusia. S'estenia aproximadament pel territori de les actuals províncies de Huelva, Sevilla, Càdis i la depressió d'Antequera, englobant ademés alguns municipis en l'actual província extremenya de Badajoz. Les localitats que ho componien segons el Catastre d'Ensenada poden vore's en l'anex Localitats del Regne de Sevilla. El regne de Sevilla estava dividit en dèu tesoreries que tenien les seues respectives sèus en Sevilla, Càdis, Jerez de la Frontera, Sanlúcar de Barrameda, Écija, Carmona, Osuna, Estepa, Marchena, i Antequera.
Des del punt de vista jurisdiccional el territori del regne de Sevilla era tant realenc com a senyorial, existint en ell senyorius tant llaics com a eclesiàstics. Entre els primers es trobaven els territoris de la Casa de Medina Sidonia, la Casa de Arcos, la Casa de Alcalà, la Casa de Osuna, la Casa de Olivares, la Casa de Sanlúcar la Mayor, del Marquesado de Estepa, del Marquesado de Gibraleón i del Marquesado de Ayamonte, ademés de molts atres de menor importància. Entre els segons hi havia propietats de l'Arquebisbat de Sevilla, l'Orde de Sant Joan i el Monasteri de San Isidoro del Campo.
(Secció per completar)