Andreu Sempere
| Andreu Sempere | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Mege i humaniste | ||
| Naiximent: | 1499 ? | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 5 de febrer de 1572 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
Andreu Sempere o Andreae Sempere (Alcoy, 1499 ¿? - † Valéncia, 5 de febrer de 1572). Mege i humaniste valencià.
Andreu Sempere fon Doctor en Medicina. Catedràtic de Gramàtica i Retòrica per l'Universitat de Valéncia. Escrigué manuals i tractats i també poesia. Escrigué la primera gramàtica de la llengua valenciana en l'any 1546.
Biografia
Andreu Sempere naix en Alcoy, encara que no se sap en certea la seua data: uns autors la fixen en l'any 1499 i atres uns anys despuix, entre els anys 1500 i 1510. El seu germà, Jeroni Sempere, fon també escritor i poeta.
El periodo històric que va viure el valencià d'Alcoy Andreu Sempere és una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d'humanisme. És l'época de màxim apogeu intelectual de l'Universitat de Valéncia a on conviuen uns quants humanistes, circumstància que no tornara a repetir-se en el Regne de Valéncia fins a la vinguda de l'ilustració.
De jove va estudiar medicina encara que no se sap a on, pot ser ho fera en París o en Montpellier. Pareix que fon discípul del célebre mege Lluís Collado, apassionat defensor dels mètodos experimentals que propugnava Vesalio. Pero serà en el camp de la filologia -la gramàtica, la retòrica i l'eloqüència- a on mostrarà Sempere el seu esperit humanístic i renovador per a ensenyar en precisió i senzillea la llengua llatina.
A partir de l'any 1539 donà classes de Gramàtica Llatina i serà catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia. Anys més tart, en 1546, es publicà en Valéncia la primera edició de la seua Gramàtica en llengua valenciana i llatí, feta d'encàrrec per a ser impartida en les escoles de Cagliari, en l'illa de Sardenya, a on potser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valéncia.
Entre els anys 1556 i 1558 va tornar en Alcoy a eixercir la medicina. Els motius que li induïxen a abandonar l'universitat no són clars. Potser, fugia de l'esclat de pesta que havia aparegut en Valéncia o potser va anar per desencontres econòmics en l'universitat. De fet, quan esta li va oferir 1.000 sous de jornal, aixina com, de poder eixercir al temps la seua professió de mege, va tornar a ocupar la càtedra de Retòrica fins a la seua mort que va tindre lloc catorze anys més tart, el dia 5 de febrer de l'any 1572.
Andreu Sempere fon un "clàssic" en les ciències i en les lletres. En les ciències va ser mege format en els nous mètodos experimentals del célebre mege Vesalio basats en l'observació i en l'anatomia positiva. I com a clàssic de les lletres va ser batallador docent d'un llatí verdaderament "ciceronià", en contra dels pseudodialèctics que preconisaven idees migevals estèrilment escolàstiques. Fon un esperit sintetisador (mege, pedagoc, filòlec, mestre de la teoria lliterària, poeta llatí), un producte típic del renaiximent, un clàssic espècimen del "homo universalis" que es manifesta com un home de cultura integral, un "humaniste" en la més ampla accepció del terme que va utilisar el llatí i la llengua valenciana.
Gramàtica de Sempere
El títul de la seua primera Grammaticae fon Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio i comprenia dos llibres, un d'Etymologia, i l'atre de Syntaxis, materies que venien a correspondre's en el primer cicle de l'ensenyança del llatí. Aixina, en dos llibres, fon editada per primera volta en llengua valenciana en l'any 1546, en la ciutat de Valéncia, encara que la tercera edició, feta també en Valéncia en l'any 1560, la trobarem escrita devall del títul que l'ha fet famosa: Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.
La gramàtica d'Andreu Sempere fon la primera primera edició en Valéncia, en l'any 1546, més tart, es feren sis edicions més durant el sigle XVI, dos edicions en Barcelona els anys 1570 i 1637, dos edicions en Cagliari (Sardenya) en 1557 i 1583, i més de vint edicions en Mallorca en el sigles XVII, XVIII i XIX. En estos llocs s'estudià el llatí durant molt anys en una gramàtica valenciana.
El gramàtic Andreu Sempere fon un dels hòmens més instruïts del seu temps. L'humaniste aragonés, Joan Llorenç Palmireno, mestre de gramàtica en Alcoy, el definix en els seus escrits com:
(Orat.Valent.habita anu.1572) Teresa Puerto.
En eixa obra Sempere plasmava els seus coneiximents i la seua didàctica en les aules. Hi ha constància que el manual fon usat en Cagliari (illa de Sardenya), en Baeza (Jaén) i en Palma de Mallorca. I a pesar de que Andreu Sempere estigué en Mallorca, es ahí a on va triumfar la seua Grammatica, i inclús des de l'any 1774 s'editarà en mallorquí, sent els escolapis i els jesuïtes els que més l'utilisaren en les illes.
El prestigi de la Grammaticae fon molt gran i es feren més de quaranta edicions que anirien des del sigle XVI fins quasi a l'any 1847. Recordem la referència que va fer d'ella en l'any 1774 l'erudit d'Oliva, Gregori Mayans:
En el pròlec del Diccionari General de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2010) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu lo següent:
Maria Teresa Puerto, en la seua conferència titulada La llengua valenciana i els nostres clàssics, diu:
Referències
- Andreu Sempere, gramatica valenciano-llatina 1546 - Teresa Puerto - Cardona Vives
- Luján Atienza, Ángel Luis, «Andrés Sempere», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia
Bibliografia
- Bomartí Sánchez, Virginia, Humanistas europeos (siglos XIV y XVI), Madrid, Editorial Complutense, 2006, ISBN 978-84-7491-824-3
- Gil Fernández, Luis. «Las disciplinas humanísticas». A: Albiñana, Salvador. Cinc sigles i un dia (en castellà). Valéncia: Universitat de Valéncia, 2000, pp. 21-34. ISBN 84-370-4255-0
- Martínez López, Manuel. 27 alicantinos ilustres: viaje al fondo de la provincia (en castellà). Sant Vicente (Alicante): Club Universitario, 2004. ISBN 84-8454-321-8
- Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chromnológicamente ordenados desde el año 1238, de la christiana conquista de la misma ciudad, hasta el de 1747 (en castellà). Tomo I. Valéncia. Joseph Estevan Dolz, impressor del S. Oficio, Año 1747