Espígol

L'espígol (del llatí spīcŭlu, dim. de spīcu, espiga.), en castellà, espliego, és una planta de diferents espècies del gènero Lavandula, són mates llenyoses, de fulles opostes i sanceres, flors chicotetes de color blau reunides en espigues denses. De llavor elipsoidal de color gris.

Descripió

L'espígol retallat, és una planta del gènero Lavandula multifida, d'aproximadament 50 a 90 centímetros, flors hermafrodites, zigomorfes, en espiga, color blau tirant a violeta, bilabiades, en el llavi superior bilobulat i l'inferior trilobulat. És una planta molt olorosa i d'aroma agradable.

Les flors són usades en perfumeria.

Taxonomia i etimologia

Lavandula latifolia va ser descrita per Philip Miller i publicat en The *Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2. 1768.

Lavandula é el nom genèric que es creu que deriva del francés antic lavandre i en última instància del llatí llavara (llavar), referint-se a l'us d'infusions de les plantes. El nom botànic Lavandula com l'usat per Linneo es considera derivat d'est i atres noms comuns europeus per a les plantes. No obstant, se sugerix que esta explicació pot ser apócrifa, i que el nom en realitat pot ser derivat del llatí livere, azulado.

Usos

Usat en perfumeria i com a decoració en jardins. Produïx també un oli essencial, encara que d'inferior calitat. L'oli essencial obtingut de les flors és abortiu, antibacterià i antisèptic, i pot ser utilisat en fins d'aromaterapia.

És utilisada via tòpica per a tractar ferides, cremades, picadures, etc. També pot ser utilisada per a tractar desórdens digestius i del sistema inmunitari.

Es deu recordar que les essències poden produir gastritis i úlcera pèptica, reaccions alèrgiques i, en dosis elevades, mal de cap, nàusees, bossades i somnolència; raó per la qual, per al seu us, es deu tindre consell mèdic o farmacèutic.