Bec

Becs en el llibre "Ornithologiae" (1745) de Pierre Barrère.

El bec (del cèltic beccus, mat. sign.), en castellà pico, és la part del cap dels aucells a on se troba la boca i que està composta de dos peces còrnees, una superior i una atra inferior, generalment acabat en punta i que els ajuda a prendre els aliments.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), tambe dona uns atres significats per a la paraula "bec":

• Part exterior d'una cosa, generalment estreta o prima, que recorda el bec d'un pardal.
• Part d'un picher o atifell paregut que alberga líquits i que servix per a abocar el contengut; broc.

Dits valencians

• No obrir el bec, loc. No dir ni pruna, no dir res, no parlar.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bec.
• «Bec». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).