Ignaci Villalonga Villalba
| Ignaci Villalonga Villalba | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat, polític i financer. | ||
| Naiximent: | 13 de juliol de 1895 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 4 de novembre de 1973 | ||
| Lloc de defunció: | Benicàssim, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ignaci Villalonga Villalba (Valéncia, 1895 - Benicàssim, 1973) fon un advocat, polític i financer valencià. Membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la província de Castelló durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la Segona república, tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la Dictadura franquista, es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.
Biografia
Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'Universitat de Deusto en 1914 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la Joventut Valencianista i fon un dels fundadors de l'Unió Valencianista Regional i redactor de la Declaració Valencianista de 1918.
La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castelló de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en l'any 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32.
Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la Cambra de Comerç de Valéncia durant els anys 1928 a 1930 i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en 1929. També fon un dels firmants de les Normes de Castelló en 1932. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la Dreta Regional Valenciana i fon diputat de la CEDA en les eleccions de 1933 i de 1936 per la província de Castelló. Quan en 1935 fon suspesa la Generalitat de Catalunya, fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya.
Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia (1927-1930) i la Junta d'Obres del Port (1935).
En l'any 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.
Durant la guerra civil espanyola participà en el bando franquiste colaborant en l'organisació econòmica de la zona ocupada pels sublevats. Despuix de la guerra fon l'encarregat de reorganisar el Banc de Valéncia i el Banc Central, que dirigí des de 1943 a 1970. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre 1954 i 1961.
Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Eléctriques Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañia Española de Petroleos (Cepsa) i Dragados i Construcciones, i fon president del Consell Superior de Cambres de Comerç.
Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valéncia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En l'any 1956 li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Valéncia i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".
En fallir en l'any 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Vilallonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons de pessetes, una de les majors fortunes de la Transició Espanyola.
Obres
- Doctorado en derecho con la tesis Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
- Substantivitat del valencianisme (1919)
- Régimen municipal foral valenciano (1926)