Idioma croata
| Croata Hrvatski | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Croàcia, Voivodina, Bòsnia-Herzegovina i Montnegre |
| Regió: | Balcans |
| Parlants: | 7 millons |
| Rànquing: | |
| Família: | Indoeuropea Eslaves |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Croàcia, Voivodina, Itàlia, Àustria i Bòsnia-Herzegovina |
| Regulat per: | Institut de llengua i llingüística croata. |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | hr |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | hrv |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El croata és una llengua eslava meridional que es parlada principalment per croates. Es oficial en els països de Croacia i Bòsnia-Herzegovina. Fins a l'any 1991 se considerà que el croata formava, junt en el serbi i el bosni, una de les varietats del Idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comu de croates i serbis. Dita denominació se gastà des de 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de generic dels dialectes parlats per servis, croates, bosnis i montenegrins.
En la separació de Yugoslavia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigue en desús, a excepció de la llingüistica. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestio polemica, en la que tenen molt que vore l'història i la politica.
Despuix de la desintegracio de Yugoslavia i el ces d'aplicació dels acorts llingüistics entre Croacia i Serbia se ve insistint molt, sobre tot de la banda croata, en la separació dels tres idiomes. El major punt d'acort que se pot alcançar en este sentit és el d'admetre que el serbi i croata (junt en el bosni) formen part del diasistema eslau centre-meridional.
Vore també
| Llengües eslaves |
|---|
| Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi |